Arxius

Posts Tagged ‘teatre’

Son escènica

2 Març 2014 Deixa un comentari

Us heu adormit mai al cinema? Jo sí. Ei, i si no ronques no passa res, us ho asseguro. L’únic que pot passar és que faci ràbia si la pel·lícula realment t’interessava i no has pogut evitar tancar els ulls.

Ara bé, adormir-se al teatre és una altra història. Sobretot, si és un d’aquests teatres en què les grades envolten l’escenari i quedes exposat a la vista de tothom.

Quin patiment!

L’altre dia, al Teatre Lliure de Barcelona, ficada com estava dins l’obra L’encarregat (molt recomanable, per cert!), de sobte, no sé per què, se’m van anar els ulls a un home que seia just davant meu, a l’altra banda de l’escenari. Un home tot gros, d’aquests que tenen el coll tan ample com el cap. No havia de fer un gran esforç per mantenir-se recte. Braços creuats damunt el panxot, respiració pausada i ulls ben tancats. Dormia profundament!

Tothom al seu voltant, ben tranquil, seguia l’obra amb atenció. Jo també ho intentava, però els ulls se me’n tornaven cap a ell. Dormia tan a gust! I els actors? Devien veure’l?

Quin patiment!

Van passar ben bé vint minuts fins que va acabar la son. Va despertar-se tranquil·lament, sense cap angoixa en adonar-se que s’havia adormit enmig de la funció. Es va treure les ulleres, es va fregar els ulls, va fer un bon badall i va veure acabar l’obra. Com si res. Aplaudiments finals, intercanvi d’opinions amb la seva acompanyant, un cop d’ull al rellotge… i cap a casa, que ja va sent hora de dormir!

Pez en raya

16 Abril 2012 Deixa un comentari

Interrompo aquesta sequera postera per fer una recomanació: RIEU.

Jo ho vaig fer (i molt) divendres a la nit i us asseguro que em van pujar els nivells de felicitat d’una manera important. I com? Doncs anant a veure Pez en Raya, una parella d’actors que, per mi, són uns grans mestres de l’humor absurd. Na Cristina Medina i en Joan Estrader pugen a l’escenari i encadenen, sense descans, les absurditats més grans que us pugueu imaginar. Des de l’inicial “Damas y caballeros, ladies and germany”, tot són frases sorprenents i moments hilarants que et fan acabar amb llàgrimes als ulls i mal a la boca de tant riure. No fan obres profundes ni reflexives. Però tampoc es tracta d’un humor fàcil i tonto. És un humor que va més enllà de tot el que ens podem esperar.

L’únic inconvenient? Doncs que vénen poc per Mallorca! Aquest cap de setmana han estat al Teatre del Mar, però ja han marxat per seguir la gira per terres madrilenyes. Cal estar atents per veure’ls. Vénen així, de sobte, i se’n van. Vist i no vist. Tan fugaç que, de vegades, ni tan sols apareix al seu web

Jo ja n’he vist dues obres diferents (“Lo cerebro” i “Llorar por llorar”) i ja tinc ganes de tornar a repetir.

%d bloggers like this: