Arxius

Posts Tagged ‘manifestació’

El perill de ser reporter gràfic a Mallorca

29 Mai 2012 Deixa un comentari

La crispació a Mallorca comença a creuar uns límits perillosos. Les queixes per les polítiques del govern balear se succeeixen dia sí, dia també. Centenars de persones esperen cada dia el president de les Illes per mostrar el descontentament. L’escridassen, li llancen ous. Hi ha empentes, nervis. La policia ha hagut de demanar reforços a la península perquè la situació s’està desbordant.

L’objectiu d’aquestes protestes és que quedi evidència del desacord de gran part de la població. Però sovint els manifestants entren en una contradicció flagrant: ataquen també els mitjans de comunicació presents. Càmeres i fotògrafs han rebut pedrades, ous, empentes, insults, amenaces… Però no se n’adonen que això va en contra d’ells mateixos, dels que protesten?

Els reporters gràfics no són, ni molt menys, representants del seu mitjà. Ells no acostumen a prendre cap tipus de decisió, no són ells els qui diuen quin serà l’enfocament de la notícia o, ni tan sols, si sortirà. El que és segur és que, si no se’ls permet fer la feina, de cap manera la protesta podrà tenir repercussió. Si la gent té algun problema amb algun mitjà de comunicació en particular, que vagi a la seu del mitjà en qüestió i protesti. Que alci allà la veu. Que n’escridassi els dirigents. Però als treballadors que els deixin fer la feina sense que hagin de patir per la seva integritat física.

Anuncis

En català, ara i sempre

25 Març 2012 Deixa un comentari

Que t’arrenquin un queixal, fa mal. Que t’estirin els cabells i te’ls arrabassin, és bastant molest. Que t’amputin un braç, és terrible. Que vulguin amputar-te una cosa tan teva com la cultura, és horrorós. Volen carregar-se la nostra llengua! A poc a poc ens limiten, ens treuen drets, ens van deixant en calces.

El català a l’administració balear deixa de ser un requisit per ser un mèrit. Ah, moltes gràcies. I on és el meu dret a expressar-me en la meva llengua? És un dels molts exemples d’una política lingüística que tira per terra anys de feina per normalitzar la situació dels catalanoparlants. Que no som pocs! Que som els de la terra! Que el català és la llengua d’aquí! De veritat, jo hi ha coses que no les entenc.

Sort que dies com el 25M veus que no estàs sol en aquesta lluita, que som molts els que defensem el que és nostre. Que som molts els que ens sentim atacats i ferits, els que sentim llàstima en veure com destrossen la nostra identitat.

%d bloggers like this: