Arxius

Posts Tagged ‘joan’

I me n’aniria de canyes amb ell

4 Març 2012 Deixa un comentari

Era un dels primers a la llista i ha estat el darrer entrevistat. S’ha resistit, però no podia faltar a la llista de “víctimes” per al 365d365e. I no podia faltar per raons tan òbvies com que és un compositor capaç d’escriure aquesta estrofa per a una cançó:

Bosses de plàstic, cintes de cassette,

motor d’explosió, uralita, Kleenex, Tampax,

rellotge de quars, polièster, radar, cinema,

fusió nuclear, cremallera, màquina d’escriure qwerty,

bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,

llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,

totes ses coses modernes han esperat molt,

llenguatge binari, theremin, minifalda, Nylon.

En Joan Miquel Oliver és tan surrealista a l’hora de crear com normal a l’hora de tractar amb ell. És sensat, toca de peus a terra. És famós per ser el líder d’Antònia Font, però no per això deixa de ser una persona com qualsevol altra. De fet, és el prototip de mallorquí: un home tranquil, de poques paraules, de no donar explicacions, de no agafar confiança amb ningú fins que no l’ha analitzat detalladament.

El seu estudi, situat en un petit carrer del centre de Palma, és una mescla eclèctica de mobles, bicicletes, làmpares, miralls, llibres i instruments. Ens rep allà i ho fa molt amablement, però a mitja entrevista se sincera: això de ser entrevistat no li agrada gens ni mica, l’incomoda. Ell s’estaria sempre tot sol creant, composant, escrivint, fins que buidés tot el cervell. De fet, és la seva gran preocupació: morir i no haver expressat totes les idees.

Foto de Guillermo Paz

Joan Valent: “♩ ♪ ♫ ♬ ♭ ♫ ♪ ♭ ♬ ♩ ♩”

8 Desembre 2011 Deixa un comentari

Un altre gran descobriment! Que em direu… ja estava més que descobert. Sí, d’acord, però jo no el coneixia. N’havia sentit a parlar… però avui és quan l’he conegut i realment l’he descobert. Quin personatge, en Joan Valent!

Pels que no el coneixeu, és un compositor mallorquí, d’Algaida, amb una gran trajectòria i una indiscutible reputació a nivell internacional. És l’únic compositor espanyol que, estant viu, ha gravat amb la Deutsche Grammophon, un dels segells musicals més importants de tot el món.

Foto de Tarek Serraj

Pels que no som tan entesos en la matèria, quatre dades més “populars”… perquè no només es dedica a la música clàssica i més tradicional! Ha fet la música de moltes pel·lícules, com per exemple la darrera d’Álex de la Iglesia (que s’estrena el gener: La chispa de la vida). També de la sèrie de TV3 La Riera, i de documentals com Cuánto pesa su edificio, sr. Foster?. També és el director musical de Cántame. I, a més, ha treballat amb músics tan diferents com Luz Casal, Bunbury, Joan Manel Serrat, Montserrat Caballé i Los Panchos, entre molts altres.

Vaja, un personatge rodejat de personatges. A part d’una vida més que interessant, ell en sí ja ho és d’interessant. És molt curiós com va començar a ficar-se, de molt petit, en el món de la música. És curiós la visió que té del món que l’envolta. I és curiós com, estant a dalt de tot, toca de peus a terra. El que m’ha explicat sortirà d’aquí a uns dies a la web del 365d365e, amb les fotos de Tarek Serraj. Us asseguro que val la pena.

%d bloggers like this: