Arxius

Posts Tagged ‘feina’

Viure sense agenda

15 Mai 2012 Deixa un comentari

Jo era de les de agendeta petita sempre al bolso. Setmana a la vista. Tot ben net i clar.
Em vaig passar al costat fosc de l’agenda al mòbil. Perill absolut. No senyor, no és el mateix. No fas el gest aquell d’obrir i mirar com tens la setmana, com es presenta cada dia. No aprecies amb la mateixa claredat el timing de la teva vida.

Però em resisteixo a tornar a l’agenda de paper. La raó potser sona extranya: tinc massa coses a fer.

M’explico:

He intentat tornar als orígens, tenir una agenda, fer una mena d’estructuració escrita de la meva vida saturada de “coses a fer”. Però el cas és que em provoca encara més estrès. M’ho miro tot allà escrit, tota aquella llista que ocupa un dia, un altre i un altre, i sembla que no tindré prou temps per fer-ho tot. Per escrit, em falten hores. En canvi, després, tinc comprovat que ho tiro tot endavant. No sé com, però me n’acabo sortint.

Conclusió: per què estressar-me més del compte? Ja me’n sortiré! Tira tira, una cosa darrera l’altra. Fixa’t tu, si fins i tot tinc temps per escriure al bloc!

Anuncis

Jornada de reflexió

19 Novembre 2011 2 comentaris

“He de buscar una nova professió”. Qui no ho ha pensat alguna vegada? El panorama no pinta gens bé, ni en el món del periodisme, ni en el de l’arquitectura, ni en el dels bancs, ni… Què fem? Posar-nos a estudiar una altra cosa a aquestes alçades de la vida? No és fàcil, sincerament.

Però quan et veus collat, te’n surts, n’estic convençuda. Ahir una amiga que es dedica al món de la ficció televisiva em va explicar que d’aquí a 15 dies se’ls acaba la feina. I els ho han dit així, d’un dia per l’altre. Au, 200 persones que de cop se n’aniran al carrer i amb un futur que no pinta gens bé, la veritat. Com va dir la propietària de la productora, és el funeral de la professió a Mallorca. Aquesta amiga meva, en un primer moment, es va quedar impactada. Però poques hores després m’ho explicava amb un somriure a la boca. Està animada. Té ganes d’afrontar aquest futur incert. Diu que se’n sortirà, que n’està segura.

Doncs sí, és el moment d’afrontar aquesta situació crítica. De fer funcionar el cap a ple rendiment i d’ensortir-nos-en. Res de seure al sofà de casa a plorar, o de maleir el govern i les seves estratègies. Hem de ser positius, pensar, arriscar i no deixar-nos enfonsar. I si tots ens hi posem amb aquesta actitud, ho aconseguirem. Vull pensar que això serà una batalleta més que explicarem als nostres néts.

%d bloggers like this: