Arxius

Posts Tagged ‘entrevista’

Anys de lluita

30 Abril 2012 Deixa un comentari

Se li entelen els ulls. “No em vull emocionar”, em diu. Recorda amb gairebé tots els detalls alguns episodis duríssims de la seva vida. Té clavades a la retina imatges de quan només tenia tres anys. “Va venir un cotxe amb carabiners i se’n varen dur mu mare. Sa padrina, mon germà i jo ho miràvem per una finestreta”. Es queda en silenci. Setanta-sis anys després encara ho reviu.

Aquesta republicana de Capdepera va haver de fugir cap a Algèria per salvar la vida i la dignitat. I se’n va sortir amb una empenta i una força de voluntat admirables.

Em resulta impossible ficar-me a la seva pell. Tantes experiències, tants obstacles, tantes emocions al llarg d’una vida…

Vaig estar tres hores parlant amb ella. Tres hores d’una intensitat emocional molt feixuga. Tres hores que em van ensenyar molt. I va acabar fent-me una petició: que seguim lluitant, que no llencem per la finestra tot el que ha costat tant aconseguir, que no ens rendim davant les dificultats, per més que es compliquin. Però que, sobretot, lluitem amb seny.

Reflexionant Oliva Trencada

8 febrer 2012 Deixa un comentari

Foto de Ruth Vicens

Vam parlar durant una hora i encara no sé quan em prenia el pèl i quan no. En Pep Toni Ferrer, el líder del grup Oliva Trencada, és l’entrevistat que m’ha deixat més desconcertada. Crec que el cervell li va més ràpid que la parla i ho intenta compensar sense èxit. Per això acaba fent llargues parrafades en què ajunta diverses idees. Després pretén treure’n una conclusió, fer-ne un resum… però ja no se’n recorda de la pregunta.

Reparteix canya a tort i a dret. Sense pietat. Als mànagers, als polítics, als periodistes, als crítics musicals, als altres músics. A la gent de dretes, als d’esquerres, als catalanistes i als espanyolistes. No se’n salva ningú més que els veïns del seu barri i, per damunt de tot, els “pagesos” del mercat de Pere Garau i la gent de l’Atlètic Balears. Aquests, que no els toquin.

Mallorquins i catalans, catalans i mallorquins…

2 Desembre 2011 1 comentari

11.30. Vilafranca de Bonany (Mallorca).

– Ueeep, així m’agrada, amb puntualitat!

Aquesta veu…! Això és el que més m’agrada de la meva professió: tenir l’oportunitat de conèixer i compartir una estona amb gent tan mítica com el gran Tomeu Penya. Un personatge com n’hi ha pocs!

– Ets ben simpàtica, tu! Per telèfon ja es nota.

Pam, ja està, ja se m’ha ficat a la butxaca! Com en sap… Li agrada agradar! No explicaré gaire més del que m’ha dit, això ho deixo per l’entrevista que sortirà publicada d’aquí a uns dies al 365d365e. Però només us dic que m’ha fet moltíssima il·lusió comprovar com una persona que duu tants i tants anys de professió és tan autèntica i propera.

Quan jo tenia uns 12 anys, a Tv3, just abans que comencés el Club Super3, posaven un videoclip seu. Si no recordo malament era de la cançó “El dimoni dins jo” (he estat incapaç de trobar-lo per internet!). Bé, hi sortia ell amb un parell de noies despampanants, tots tres dins un cotxe descapotable. I em tenia fascinada. Primer, perquè mai abans no havia vist cap altre videoclip. I després, perquè tenia una veu i una manera de cantar… diferents de tot allò que jo coneixia! Això sí: no n’entenia ni una sola paraula.

En Tomeu continua com en aquell vídeo. Han passat els anys, és evident. Però encara té aquella vitalitat, aquella energia i aquella veu profunda i fascinant. Ah, i el barret, que no falti.

%d bloggers like this: