Arxius

Posts Tagged ‘eleccions’

Vull que el meu vot serveixi!

26 Novembre 2011 Deixa un comentari

Diuen que el nostre sistema electoral és dels més desproporcionals que existeixen. D’acord, caldria canviar-lo… però com?

Avui un amic, en Pere Pau, m’ha parlat d’una opció que no em sembla cap tonteria. A veure com ho veieu: es tracta de que tot l’estat sigui una sola circumscripció i que tothom pugui votar el que vulgui.

Posem, per exemple, que hi ha 100 partits per votar. Tots aquests partits que siguin votats (se suposa que tots tindran un mínim de vots) tindran un sol diputat al congrés. Per tant, hi haurà 100 diputats. Però cadascun d’aquests diputats tindrà tant poder de decisió com percentatge de vots hagi obtingut. Per exemple, el PP té el 44,62% dels vots. Doncs quan es voti alguna cosa al Congrés, l’opinió del diputat del PP valdrà un 44,62%. Però també existeix l’altre extrem, el d’un partit que tingui un 0,1% dels vots, per exemple el Partit Pirata. És un percentatge molt baix, però sumant diversos partits que tinguin percentatges baixos es pot arribar a fer un percentatge significatiu!

Tanmateix, al Congrés tots els diputats d’un mateix partit voten sempre el mateix! No té gaire importància que el PP tingui 186 escons… n’hi hauria prou amb que un sol diputat del PP (després de reunir-se amb el partit i decidir què vota) tingués la força equivalent a la gent que l’ha votat.

Suposo que se m’escapen coses, que no és tan fàcil… però m’ha semblat una idea tan bona!! I una manera tan bona d’estalviar-nos sous de diputats que no aporten res de nou…!

El 20N en uns quants tweets

20 Novembre 2011 Deixa un comentari

Doncs sí, dies com aquest són mil vegades més entretinguts amb Twitter. Aquí teniu els tweets que més m’han agradat d’aquest 20N.

@CarmeLaboria: Avui fa 36 anys de la mort del dictador Franco, un molt bon dia per exercir una de les tantes llibertats que ens va privar. Pensa-hi !!!

@juanludepaolis: Rubalcaba: “Como hoy no me votéis, voy a obligar a Fran Perea a sacar un nuevo disco”

@TaboadaLucia: La verdadera papeleta es la que nos espera los próximos años

@antonibassas: La documentació pel vot per correu ens va arribar ahir dissabte, a les 3 de la tarda

@enmachuk: Veréis mañana los atascos que se van a formar cuando tengan que ir a trabajar 5 millones más de personas. Será un caos 

@Quimkong: A TV3 diuen que faran més comprensibles els resultats. Ara només cal que trobin la manera de fer-los més digeribles

@queconovell: Molt oportú l’anunci que parla de “la millor manera de prevenir la caspa” en el primer tall publicitari de l’especial eleccions de tv3

@Neil_YoungOne: Vale, ¿¿¿SE PUEDE SABER QUÉ COJONES REFLEXIONASTEIS, AYER???

@carminahereu: No ens podriem saltar el que ve ara i anar directament a la tecnocràcia? El blau em fa por…

@ikerhuarte: Se rumorea que en vez de Rubalcaba va a salir Karanka a hablar ante los medios

@marcvidal: Rajoy llamando a Merkel: “ya está… ¿ahora que hago?” 

@TaboadaLucia: -Papá, papá, ¿Cuánto queda?, ¿Cuánto queda? -Cuatro años hijo, cuatro años…

Que no ens passi res…

20 Novembre 2011 Deixa un comentari

Perdoneu, però avui faré un plagi, perquè el text s’ho val! Surt publicat aquest 20N al diari Ara i el firma el dramaturg Jordi Galceran sota el títol “Subtext”. És un retrat perfecte de la societat tan falsa en què vivim.

“Què, a votar?” Avui és el que toca i és el que et diu el teu veí de sota així que entra a l’ascensor. I seria una pregunta natural i tu la respondries amb naturalitat si no fos que el teu veí de sota és un capullo integral. Sí, és un paio que odies, que no suportes, un mitja merda a qui tu, que no desitges mal a ningú, sí que li desitges mal, un mal persistent que cada dia el faci recargolar de dolor un parell d’hores abocat a la tassa del vàter, per exemple. Saps que t’ho diu amb segones, el sòmines greixós dels nassos, i per això li respons amb un to ferm, perquè sàpiga amb qui està parlant: “Tu diràs”. I és que es mereix una resposta així, perquè ja t’ho ha preguntat amb aquell somriure mofeta que no sap treure’s de la cara, amb aquell to de subtinent nazi, amb aquella mirada com qui mira una caca de gos que acaba de trepitjar. I quan tu li dius “Tu diràs” li dius també, amb un deix inconfusible: rata restreta, tros de burilla i llimac llefiscós; i també li dius: així se t’estigui fent una pedra al ronyó mentre em somrius com un ximpanzé borratxo i et baixi per l’urèter, et reboti a la bufeta i se’t quedi encallada a la punta de la fava… Però ell no ho capta, tot això, perquè té la sensibilitat d’una albergínia, i insisteix: “Ja saps qui votaràs o encara t’ho estàs pensant?” Ara, a sobre, t’està tractant d’idiota, i deu pensar que ets idiota de debò si creu que tu no t’adonaràs que t’està tractant d’idiota. Vol saber qui votaràs. Ho té clar. Tu sí que saps qui vota ell, el partit dels que tenen el cervell liquat i perden neurones cada cop que es moquen. “El vot és secret”, li deixes anar, mirant de tallar la conversa, esperant que no torni a obrir boca i un d’aquells capellans que se li escapen del fons de la gola amb cada bilabial com si fossin míssils terra-terra et vagi a sobre i et perfori el cos com la sang d’un àlien… “Doncs res, a passar bon dia”, et diu. I tu, aquí, ja no pots més i, mirant d’omplir la paraula de menyspreu, de fàstic, de ràbia acumulada, abans que abandoni l’ascensor, li deixes anar un “Igualment”.

Promet, promet…

14 Novembre 2011 Deixa un comentari

Ja he rebut a casa la propaganda d’alguns dels partits que es presenten el 20N. Resumint: tots, absolutament tots, parlen de reforma: reforma laboral (PP i UPD), reforma de les institucions (PSOE i PP), reforma fiscal (IU), reforma de la societat del benestar (PP)… El que sap greu és pensar que la paraula “reforma”, que té tantes connotacions positives, no és més que un eufemisme per no dir “retallades”.

Conclusió: que diran el que vulguin, però tal com publica La Vanguardia:

Ah, menció a part mereix el fet que IU s’apoderi de la “democràcia real” dels indignats… veurem si els surt bé la jugada.

La inutilitat de les campanyes (II)

5 Novembre 2011 1 comentari

A mi en aquesta campanya em sona tot igual que sempre… sempre les mateixes paraules (canvi, futur, justícia…), sempre els mateixos cartells. I ja fa més de 30 anys que vivim en democràcia! S’entén que als primers comicis la gent agafés els programes, els llegís i fins i tot arribés a creure-se’ls. Hi podia haver una certa il·lusió. Però l’experiència és un grau, i si alguna cosa hem après és que ara diran i diran i després faran el que voldran.
M’agradaria que algun any arribés un partit diferent, que no caigués en les mateixes “papanades” que fan tots, que no convoqués tots els militants amb les banderetes (això ja ho veig fins i tot patètic). Un candidat amb carisma que no li fes falta cridar consignes de manera ridícula i fer-se fotos forçades envoltat de gent, amb els braços aixecats i els dits en senyal de victòria i amb aquell somriure fals.
En dues setmanes de campanya no em faran canviar d’opinió. No em creuré més uns que no pas els altres, perquè tots segueixen un mateix model: desacreditar el rival, prometre i prometre i fer creure que amb ells el món serà millor. Em dóna la sensació que ens tracten de tontos.
Que no, que no me’ls crec.

Tots a penjar cartells!!

3 Novembre 2011 Deixa un comentari

Acabo de decidir que no val la pena posar-m’hi de morros… que “menjaré” campanya electoral ho vulgui o no ho vulgui. I, com s’acostuma a dir: “si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi”.
Bé, no m’hi uniré, no penso fer campanya (ni molt menys!!), però intentaré que aquest parell de setmanes monopolitzades pels polítics i les seves promeses siguin una mica més amenes.
A partir d’avui, dia de la “enganxada de cartells”, intentaré demostrar una obvietat: que això de les campanyes electorals està totalment obsolet, antiquat, passat, fora de temps… Repensem-ho!!!

No més campanyes electorals!!

30 Octubre 2011 Deixa un comentari

De què serveixen els mítings? Els assistents són votants convençuts, no se’n treu res…
De què serveixen els actes electorals de faristol enmig d’una plaça? Només hi van els periodistes…
De què serveixen les promeses? …
De què serveix la jornada de reflexió? Amb Twitter, Facebook i companyia, de res…

Això ja fa temps que ho penso, les campanyes electorals estan totalment desfasades. I avui ho he trobat perfectament explicat en una entrevista publicada a El País al guitarrista i compositor de Vetusta Morla, Guillermo Galván:

“Las campañas electorales me parecen anacronismos. Son la herencia de un modelo de comunicación del siglo XX que generaba espacios puntuales para explicar una ideología o compartir un programa político. Hoy en día, cualquiera puede acceder a esa información, en todo momento. Esperar al último mes para contar cuáles son tus intenciones es como hacer los deberes en el último minuto. Las campañas se han convertido en un ejercicio onanista de puertas a dentro más que otra cosa.”

%d bloggers like this: