Arxius

Posts Tagged ‘economia’

La cosina de risc

1 Juny 2012 2 comentaris

Fa un parell de dies vaig haver d’entrevistar un polític. Qüestió de subvencions als clubs esportius de les Illes (comencen a desaparèixer a poc a poc… comença el degoteig… quants en cauran aquest estiu?).

El cas és que, després de fer-li l’entrevista, quan ja havíem apagat el micròfon i la càmera, em diu: “I tu què n’opines, de la prima de risc?”. Es va fer un silenci. Jo què n’opino? En puc opinar? Suposo que és l’únic que ens queda, opinar-ne. Perquè sembla que no podem fer-hi gaire més. La prima puja i puja, i nosaltres, astorats, veiem com el país s’enfonsa i s’enfonsa. Un numeret ens està enfonsant! Sí, un numeret que simbolitza la realitat de la nostra economia… però un numeret. I un dia ens aixecarem i ens diran: “El país ja ha petat del tot. Avui ens rescaten”. O “avui ens intervenen”. O “avui sortim de l’euro”. I ens tocarà assumir el que toqui. I ens diran: “És clar, és que la prima de risc estava pels núvols”. Ah, vaja.

El silenci va ser incòmode durant uns segons fins que el càmera va dir: “¡Pues a mi prima de riesgo le gusta hacer paracaidismo!”.

Anuncis

Aprofitant la crisi…

30 Desembre 2011 Deixa un comentari

Em considero bastant ignorant en temes d’economia, com ja he dit en algun altre post. De fet, no tinc ni idea de quines mesures caldria prendre per sortir d’aquest forat. Però sí que veig una cosa: que aquí sembla que totes les empreses, absolutament totes, pateixin la crisi. I, amb aquesta excusa, totes, absolutament totes, “prenen mesures”.

Fa uns mesos Telefònica va fer un ERO, tot i tenir guanys. Avui llegeixo que el Banco Santander, tot i ser l’empresa líder de beneficis aquest 2011, ha anat fent fora gent a comptagotes al·legant-ne, en molts casos, la baixa productivitat.

Tinc la sensació que ara mateix fins i tot els acomiadaments poden arribar a ser ben vistos. O, en tot cas, compresos. “És clar, tal com està la situació, s’entén…”.

No es podrien penalitzar aquestes actuacions? Precisament les empreses que van bé són les que haurien de tirar del carro per intentar ensortir-nos-en, no? O la meva ignorància em fa veure les coses d’una manera distorsionada?

Avui que parlem de diners…

22 Desembre 2011 Deixa un comentari

Permeteu-me que no entengui les crítiques a la taxa turística de la Generalitat. Crítiques que venen des del sector de l’hosteleria, on consideren que el fet de cobrar un, dos o tres euros per nit als turistes els pot perjudicar. Ho creuen seriosament? O és criticar per criticar? Si una persona viatja, si s’ho pot permetre, no li ve d’un, de dos ni de tres euros. Si no se’ls gasten en una nit, se’ls gastaran en un cafè.

L’estiu passat vaig fer un viatge per Suïssa. Un viatge low cost, de càmping en càmping. I a tot arreu ens cobraven la taxa turística. Us asseguro que, tot i que miràvem el que gastàvem fins al cèntim, no ens venia d’això. Si en comptes de pagar deu euros per una nit en un càmping en pagues onze, no és cap drama. I si en comptes de pagar 200 euros per una habitació d’hotel n’has de pagar 203… no crec que la teva butxaca ho noti. Crec que fins ara hem pecat d’innocents per no cobrar aquesta taxa.

Altra cosa és la taxa per recepta mèdica. Això sí que ho veig més delicat. Com va dir ahir Joan Herrera (ICV-EUiA) al Parlament, aquesta taxa penalitza la gent que està més malalta, és un “impost sobre la malaltia”. Com més malalt estiguis, com més medicines necessitis, més hauràs de pagar. Ho vaig sentir al telenotícies de TV3… i la resposta que van posar d’Artur Mas va ser: “Senyor Herrera, ni tan sols quan arriba Nadal vostè és més simpàtic” (o una frase semblant). Espero que al Telenotícies s’oblidessin de posar un mínim raonament del senyor president. Perquè si aquesta va ser tota l’argumentació d’Artur Mas, estem ben arreglats.

El joc de les cadires no és divertit

7 Desembre 2011 Deixa un comentari

Tinc la sensació que la nostra vida s’ha convertit en un gran joc de les cadires. I és molt angoixant, ja no em fa gràcia.

En el món del periodisme cada vegada hi ha menys cadires. Però ja no les treuen d’una en una o de dues en dues. No, ara vénen camions a treure desenes cadires d’un sol cop.

Avui Nova Televisió (l’única productora que tenia força a les Balears) ha enviat 51 treballadors a l’atur. D’una tacada. Això se suma a tots els companys d'[M] (Televisió de Mallorca) que aquesta setmana fan com poden els darrers informatius abans que la cadena tanqui. I als més de 150 afectats per l’acabament de la sèrie d’Ib3 L’Anell… I als treballadors de la ràdio i la televisió de L’Hospitalet… I als de la televisió de Gavà… I…

Ja no queden gaire cadires més. La situació és pèssima. I el pitjor és que, d’aquesta manera, la gent farà el que calgui per aconseguir alguna cadira. Cobrant menys? Treballant mil hores? Acceptant condicions que ens facin endarrerir en tots els avanços que hem aconseguit fins ara?

M’agradaria ser una mica optimista, però avui no puc.

Economia nadalenca

15 Novembre 2011 3 comentaris

Corre una campanya per Facebook que m’ha agradat molt. Diu, textualment:

“Proposem-nos comprar els nostres regals de Nadal a gent propera: a la veïna que ven per catàleg, a l’artesà que fa ceràmica, a l’amiga que ven per internet, en botigues petites, del barri, fires on la gent ha elaborat el que ven… Fem que els nostres diners arribin a persones que ho mereixen i no a grans multinacionals. Així, més persones tindran un Bon Nadal. “

Una cosa ben simple, però que potser ens l’han de dir per ser-ne conscients. Ens hem d’ajudar entre nosaltres per sortir d’aquest forat.

Quan veure xinesos ens sorprenia…

11 Novembre 2011 Deixa un comentari

Fa uns 15 anys em tenia intrigadíssima un tema: dia sí dia també apareixien als “classificats” de La Vanguardia desenes d’anuncis de passaports xinesos extraviats. Avui, no sé per què, m’ha vingut al cap i he fet un “google” (periodisme d’investigació casolà…).

Al diari argentí Clarín, l’any 2002, van publicar una notícia parlant d’això. A l’Argentina aquestes denúncies eren el primer pas perquè el consolat els donés un passaport nou. I com que moltes entrades al país no estaven informatitzades, no era possible comprovar si havien entrat legalment o no al país. D’aquesta manera, la màfia blanquejava centenars d’immigrants xinesos il·legals cada mes.

Un article bastant anterior d’El País (del 1993) ja tractava el tema. Però potser no li donàvem gaire importància perquè no ens semblava que la Xina hagués de ser cap amenaça per a la nostra economia (ara fins i tot ens paga part del deute europeu!). En aquella època ens sorprenia la concentració de botigues de xinesos al carrer Trafalgar de Barcelona. Ara ens sorprèn caminar 100 metres a qualsevol poble o ciutat i no trobar-ne cap. I tots molt legals, això segur. Ara sí. La màfia ja fa anys que va aprofitar la innocència del país. I això que ho feien ben públic amb la publicació d’aquells anuncis!!

L’economia de Mary Poppins

10 Novembre 2011 Deixa un comentari

Cada dia em sento més analfabeta quan sento parlar d’economia. Quan em parlen de les primes de risc, dels punts bàsics que puja o baixa la borsa, del tant per cent TAE… se’m queda cara de res. Se suposa que la gent ho entén? Últimament he tingut diversos moments d’aquests:

Moment analfabeta #1: Sempre he pensat que algun dia pot arribar a passar això:

Però resulta que no!! Avui ho explicaven en un programa de TV3: el famós Fons de Garantia de Dipòsits s’encarrega d’evitar-ho. Si es donés un moment de pànic en què centenars de persones anessin a treure els estalvis del banc per por a quedar-se sense, aquest Fons proporcionaria els diners (efectius) necessaris per acabar amb aquest pànic. Ah, d’acord!! Quina vergonya no saber-ho, ja us dic que no en tinc ni idea…

Moment analfabeta #2: resulta que la Xina és la gran creditora de la Unió Europea! Ole, ole!! Això després es traslladarà en un suport d’Europa a les polítiques xineses, per més que vagin en contra dels drets humans? Ens veurem collats en reunions de l’ONU, per exemple? Ens han envaït molt més del que pensava!

Moment analfabeta #3: es veu que com menys confien que tornis uns diners que et deixen, més et pugen els interessos… Això, traslladat als països, és el que s’anomena prima de risc!! Ah, molt bé, però a mi si em diuen que la prima de risc d’Espanya està en 520 punts no sé si alarmar-me o tranquil·litzar-me…

Trobo que per a algunes coses en els mitjans de comunicació se’ns tracta de tontos i per a d’altres, d’experts! Arribes a un punt que no saps què és pitjor, com et sentiràs més imbècil: veient un programa d’economia o Sálvame.

%d bloggers like this: