Arxius

Posts Tagged ‘crisi’

Any nou, punt i a part

1 gener 2012 1 comentari

A veure, prou ja! Prou de lamentar-nos, prou de queixar-nos, prou de fer estadístiques negatives sobre l’any que comença. Prou!!

Per favor, fem un reset, netegem-nos el cervell de negativisme i oblidem-nos de tot això que ens diuen de la crisi. Guanyem alguna cosa sabent com està el panorama i fent-li voltes?

Cadascú ha de mirar d’afrontar la vida el millor que pugui… però com sempre! Quan no ha estat així? Segur que tots hem passat moments horrorosos, encara que no ho diguessin als informatius. El 2004, el 2008… tant se val. Doncs, de la mateixa manera, encara que els diaris diguin el contrari, aquest pot ser un bon any. Depèn de cadascú.

I mirem de fer coses: d’anar al teatre, al cinema, a una fira. Movem-nos. Fem un cafè al bar, comprem-nos un caprici, si podem. Que no tothom està en crisi! I si els que no ho estan actuen com si ho estiguessin, malament.

La situació és difícil, tots ho sabem. Però si a més ens entossudim a pensar una i una altra vegada com és de difícil, llavors sí que no ens en sortirem. Prou parlar de la crisi, prou fer-nos llàstima a nosaltres mateixos, prou lamentar-nos de la situació. Actuem, va. Que se’ns en va l’energia per la boca.

Anuncis

Aprofitant la crisi…

30 Desembre 2011 Deixa un comentari

Em considero bastant ignorant en temes d’economia, com ja he dit en algun altre post. De fet, no tinc ni idea de quines mesures caldria prendre per sortir d’aquest forat. Però sí que veig una cosa: que aquí sembla que totes les empreses, absolutament totes, pateixin la crisi. I, amb aquesta excusa, totes, absolutament totes, “prenen mesures”.

Fa uns mesos Telefònica va fer un ERO, tot i tenir guanys. Avui llegeixo que el Banco Santander, tot i ser l’empresa líder de beneficis aquest 2011, ha anat fent fora gent a comptagotes al·legant-ne, en molts casos, la baixa productivitat.

Tinc la sensació que ara mateix fins i tot els acomiadaments poden arribar a ser ben vistos. O, en tot cas, compresos. “És clar, tal com està la situació, s’entén…”.

No es podrien penalitzar aquestes actuacions? Precisament les empreses que van bé són les que haurien de tirar del carro per intentar ensortir-nos-en, no? O la meva ignorància em fa veure les coses d’una manera distorsionada?

El joc de les cadires no és divertit

7 Desembre 2011 Deixa un comentari

Tinc la sensació que la nostra vida s’ha convertit en un gran joc de les cadires. I és molt angoixant, ja no em fa gràcia.

En el món del periodisme cada vegada hi ha menys cadires. Però ja no les treuen d’una en una o de dues en dues. No, ara vénen camions a treure desenes cadires d’un sol cop.

Avui Nova Televisió (l’única productora que tenia força a les Balears) ha enviat 51 treballadors a l’atur. D’una tacada. Això se suma a tots els companys d'[M] (Televisió de Mallorca) que aquesta setmana fan com poden els darrers informatius abans que la cadena tanqui. I als més de 150 afectats per l’acabament de la sèrie d’Ib3 L’Anell… I als treballadors de la ràdio i la televisió de L’Hospitalet… I als de la televisió de Gavà… I…

Ja no queden gaire cadires més. La situació és pèssima. I el pitjor és que, d’aquesta manera, la gent farà el que calgui per aconseguir alguna cadira. Cobrant menys? Treballant mil hores? Acceptant condicions que ens facin endarrerir en tots els avanços que hem aconseguit fins ara?

M’agradaria ser una mica optimista, però avui no puc.

Jornada de reflexió

19 Novembre 2011 2 comentaris

“He de buscar una nova professió”. Qui no ho ha pensat alguna vegada? El panorama no pinta gens bé, ni en el món del periodisme, ni en el de l’arquitectura, ni en el dels bancs, ni… Què fem? Posar-nos a estudiar una altra cosa a aquestes alçades de la vida? No és fàcil, sincerament.

Però quan et veus collat, te’n surts, n’estic convençuda. Ahir una amiga que es dedica al món de la ficció televisiva em va explicar que d’aquí a 15 dies se’ls acaba la feina. I els ho han dit així, d’un dia per l’altre. Au, 200 persones que de cop se n’aniran al carrer i amb un futur que no pinta gens bé, la veritat. Com va dir la propietària de la productora, és el funeral de la professió a Mallorca. Aquesta amiga meva, en un primer moment, es va quedar impactada. Però poques hores després m’ho explicava amb un somriure a la boca. Està animada. Té ganes d’afrontar aquest futur incert. Diu que se’n sortirà, que n’està segura.

Doncs sí, és el moment d’afrontar aquesta situació crítica. De fer funcionar el cap a ple rendiment i d’ensortir-nos-en. Res de seure al sofà de casa a plorar, o de maleir el govern i les seves estratègies. Hem de ser positius, pensar, arriscar i no deixar-nos enfonsar. I si tots ens hi posem amb aquesta actitud, ho aconseguirem. Vull pensar que això serà una batalleta més que explicarem als nostres néts.

%d bloggers like this: