Arxiu d'etiquetes: català

Mínimament incorrecte

Sóc maniàtica de la llengua. M’agrada molt la correcció lingüística. Potser massa. Em molesten molt les faltes d’ortografia, els barbarismes, els castellanismes. Em xiulen les orelles quan sento parlar català sense cap essa sonora. Però hi ha coses que crec que mai no les assumiré.

A aquestes alçades de la vida no puc treure el “buenu” de la meva parla. Em sap greu, no puc. És superior a mi. Quan hi penso, faig l’esforç de dir “bé” o “d’acord”. Però sense voler sempre acabo deixant anar un “buenu”. No ho puc evitar.

Ara bé, hi ha una paraula que en català que em nego a assimilar. No m’agrada. La trobo difícil de pronunciar, lletja, incòmoda. És LÀMPADA. Així, amb ‘d’. LàmpaDa. Buf. No puc. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, LàmpaRa és incorrecte. Doncs mira, em sap greu, però no hi faré cap esforç. Heu sentit mai algú que digui “làmpada”? Ho heu sentit al carrer? O a TV3, la casa de l’ultracorrecció lingüística? Jo, no.

He canviat la manera de pronunciar Munic (accentuat a la ‘i’). Dic Ucraïna, olimpíades, Xampions. Intento rectificar els “buenus”. Però seguiré dient làmpaRa.

Anuncis

En català, ara i sempre

Que t’arrenquin un queixal, fa mal. Que t’estirin els cabells i te’ls arrabassin, és bastant molest. Que t’amputin un braç, és terrible. Que vulguin amputar-te una cosa tan teva com la cultura, és horrorós. Volen carregar-se la nostra llengua! A poc a poc ens limiten, ens treuen drets, ens van deixant en calces.

El català a l’administració balear deixa de ser un requisit per ser un mèrit. Ah, moltes gràcies. I on és el meu dret a expressar-me en la meva llengua? És un dels molts exemples d’una política lingüística que tira per terra anys de feina per normalitzar la situació dels catalanoparlants. Que no som pocs! Que som els de la terra! Que el català és la llengua d’aquí! De veritat, jo hi ha coses que no les entenc.

Sort que dies com el 25M veus que no estàs sol en aquesta lluita, que som molts els que defensem el que és nostre. Que som molts els que ens sentim atacats i ferits, els que sentim llàstima en veure com destrossen la nostra identitat.

Al·lot de Nadal

S’acosta Nadal (això diuen als anuncis…) i sempre per aquesta època me’n recordo que, el primer any que jo vivia a Mallorca, li vaig fer una pregunta que sembla d’allò més normal a una companya de feina:

“Ja tens el lot de Nadal?”

Pronuncieu-ho en veu alta… Sí, sona exactament igual que: “Ja tens al·lot de Nadal?”, però… no, no vol dir ben bé el mateix. Me’n vaig adonar pel gran interrogant que li va aparèixer a la meva companya damunt el cap. “Al·lot de Nadal?”. Aquí, perquè ho sapigueu, se’n diu “senalla”. Però tant se val, crec que enguany ningú no farà aquesta pregunta. Ni senalles, ni pagues dobles, ni… En fi.