Arxius

Posts Tagged ‘campanya electoral’

Promet, promet…

14 Novembre 2011 Deixa un comentari

Ja he rebut a casa la propaganda d’alguns dels partits que es presenten el 20N. Resumint: tots, absolutament tots, parlen de reforma: reforma laboral (PP i UPD), reforma de les institucions (PSOE i PP), reforma fiscal (IU), reforma de la societat del benestar (PP)… El que sap greu és pensar que la paraula “reforma”, que té tantes connotacions positives, no és més que un eufemisme per no dir “retallades”.

Conclusió: que diran el que vulguin, però tal com publica La Vanguardia:

Ah, menció a part mereix el fet que IU s’apoderi de la “democràcia real” dels indignats… veurem si els surt bé la jugada.

Els 500.000 euros del cara a cara

6 Novembre 2011 Deixa un comentari

No entenc res. El gran tema de la campanya no és l’austeritat? No estem en crisi? Com pot ser que el cara a cara entre Rubalcaba i Rajoy costi mig milió d’euros? És normal, això?

El cost es repartirà entre les televisions que ho emetin (proporcionalment, en funció de l’audiència). RTVE calcula que li tocarà pagar entre 230.000 i 300.000 euros.

Segons El País, el cost es desglossa així:

– Lloguer del Palau de Congressos de Madrid: 91.000 euros.
– Decorat (set del cara a cara + grades per a fotògrafs i càmeres + photocall): 80.000 euros.
– Dues unitats mòbils (una de reserva): 70.000 euros.
– Equips d’il·luminació i 6 càmeres: 40.000 euros.
– Sala de premsa: 20.000 euros.
– Pantalles de televisió (sala de premsa + zona de convidats + camerinos): 35.000 euros.
– Càtering per a periodistes i convidats: 20.000 euros.
– Transport: 10.000 euros.
– Acreditacions: 15.000 euros.
– 2 àrbitres per cronometrar els temps: 3.400 euros (1.700 euros per cap).
– Moderador (M. Campo Vidal), realitzador (F. Navarrete) i un centenar d’acadèmics: 0 euros (sort!!).

Tot això suma prop de 400.000 euros… n’hi ha uns 100.000 que no ens expliquen.

I jo dic…
1. No podrien aprofitar un plató de RTVE?
2. Les pantalles de televisió no les podrien llogar? O fer-ne servir de RTVE mateix? Que al final la paguem tots!!!
3. Transport de què?
4. 1.700 euros per cada àrbitre no és una mica desmesurat? (!!)

I tot això per què? Per un cara a cara?? Un debat?? Si no té res de debat! Cada vegada que ho han fet ens han demostrat que al final són dos mítings intercalats! No seria millor posar-los davant d’una representació de periodistes i gent del carrer que els fessin preguntes? Tenen por d’enfrontar-s’hi?

I per què hem de pagar un cara a cara entre dos dels candidats? No s’hauria de pagar un debat entre més formacions? He de sentir-me representada per un d’ells dos per nassos? No vull que gastin els meus diners en això! Però com tot, en aquesta campanya, m’ho hauré de menjar amb patates…

La inutilitat de les campanyes (III)

6 Novembre 2011 Deixa un comentari

Em posa malalta veure la falta d’idees noves. Sebastià Alzamora en parla aquest diumenge al Diari Ara, en l’article “Un canvi idèntic a si mateix“:
“Els partits grossos, els que tothom sap que estan predestinats a remenar les cireres i que arrosseguen amb alegria l’etiqueta de partits seriosos i de govern (els partits seriosos i de govern són els que es reuneixen, assíduament i amb completa naturalitat, amb els presidents dels bancs), aquests sempre prometen el canvi. Sobretot quan no saben què més dir, que és una cosa que als partits seriosos i de govern els passa sovint.”

La inutilitat de les campanyes (II)

5 Novembre 2011 1 comentari

A mi en aquesta campanya em sona tot igual que sempre… sempre les mateixes paraules (canvi, futur, justícia…), sempre els mateixos cartells. I ja fa més de 30 anys que vivim en democràcia! S’entén que als primers comicis la gent agafés els programes, els llegís i fins i tot arribés a creure-se’ls. Hi podia haver una certa il·lusió. Però l’experiència és un grau, i si alguna cosa hem après és que ara diran i diran i després faran el que voldran.
M’agradaria que algun any arribés un partit diferent, que no caigués en les mateixes “papanades” que fan tots, que no convoqués tots els militants amb les banderetes (això ja ho veig fins i tot patètic). Un candidat amb carisma que no li fes falta cridar consignes de manera ridícula i fer-se fotos forçades envoltat de gent, amb els braços aixecats i els dits en senyal de victòria i amb aquell somriure fals.
En dues setmanes de campanya no em faran canviar d’opinió. No em creuré més uns que no pas els altres, perquè tots segueixen un mateix model: desacreditar el rival, prometre i prometre i fer creure que amb ells el món serà millor. Em dóna la sensació que ens tracten de tontos.
Que no, que no me’ls crec.

Tots a penjar cartells!!

3 Novembre 2011 Deixa un comentari

Acabo de decidir que no val la pena posar-m’hi de morros… que “menjaré” campanya electoral ho vulgui o no ho vulgui. I, com s’acostuma a dir: “si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi”.
Bé, no m’hi uniré, no penso fer campanya (ni molt menys!!), però intentaré que aquest parell de setmanes monopolitzades pels polítics i les seves promeses siguin una mica més amenes.
A partir d’avui, dia de la “enganxada de cartells”, intentaré demostrar una obvietat: que això de les campanyes electorals està totalment obsolet, antiquat, passat, fora de temps… Repensem-ho!!!

%d bloggers like this: