L’avió descapotable

Diuen que els somnis són interpretables. Dec estar sonada, doncs. Aquesta nit he pujat a un avió descapotat per fer el trajecte Mallorca-Formentera (sí). Quan ens hem enlairat, hem tingut problemes tècnics, i el pilot, enfadat i indignat, ha fet un aterratge d'emergència en una carretera. A un costat, per no molestar. Hem estat allà... Continue Reading →

Anuncis

Un moment

El vent l'acarona i li fa voleiar la melena. S'ha estirat damunt l'herba, ignorant-ne l'humitat. Ha vingut aquí a relaxar-se. A escoltar l'aigua del riu com baixa i fer surar els pensaments perquè no pesin gaire dins la consciència. Amb la mà fa baixar el vestit, que amb l'aire s'ha alterat. Tanca els ulls i respira... Continue Reading →

Matera

Tinc la sensació d'haver passejat i viscut uns dies en un museu. Un museu arqueològic. Cases excavades dins roques i carrers empedrats que pugen i baixen aquell turó petit però ben costerut. Trec el cap per una de les petites portes. Sembla que m'endinsi a la casa d'un hobbit. L'estança deu fer uns vint metres... Continue Reading →

I si a Melilla…?

I si tots aquells immigrants africans que intenten entrar a Espanya tinguessin el mateix aspecte que nosaltres... ens afectaria més? Fa dies que em ronda pel cap aquesta idea estremidora. Perquè crec que en el fons tots tenim un punt de racisme. Aquell racisme que fa que no acabis de ser conscient de la gravetat de... Continue Reading →

Al meu barri II: me’n vaig al camp!

Els mallorquins tenen fama de seguir la filosofia "tu-què-n'has-de-fer-del-que-jo-faig". Aquesta filosofia que fa que no posin mai els intermitents quan van per l'autopista ("tu què n'has de fer, d'on vull anar?"). Aquesta era l'actitud que tenia aquest bon home de la foto. "Que he baixat amb el cotxe per un terraplè? Sí, i què? Que... Continue Reading →

Al meu barri I: Pepe

En Pepe s'ha quedat mentalment bloquejat a la caixa del supermercat. Acaba de pagar i té el carro ple fins dalt. - ¿A cuánto va la coliflor?- crida indignat. - ¡A 1,90 el quilo, Pepe!- respon la caixera al mateix volum. Està ben sord. En Pepe mira les monedes que té a la mà i... Continue Reading →

Son escènica

Us heu adormit mai al cinema? Jo sí. Ei, i si no ronques no passa res, us ho asseguro. L'únic que pot passar és que faci ràbia si la pel·lícula realment t'interessava i no has pogut evitar tancar els ulls. Ara bé, adormir-se al teatre és una altra història. Sobretot, si és un d'aquests teatres... Continue Reading →

El seny de la consulta

"Muy emocionante todo en Catalunya ahora, no?" Això em va dir una amiga alemanya ahir per whatsapp. Una amiga que no acostuma a comentar-me mai res de l'actualitat. "Pero me da un poco de miedo si la gente está tan... no sé cómo decirlo..." (El castellà el té bastant controlat, però de vegades no és... Continue Reading →

Tres anys de guerra

El secret per mantenir-me així de bé és haver viscut una guerra, em diu. Mira'm, demà faig 93 anys i encara me deixen conduir i tot! El secret? Idò això, tres anys de guerra... Tres anys de menjar dia sí i dia no. Ah, i de dormir a terra, damunt quatre herbes. Res de matalàs!... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: