Matera

Tinc la sensació d'haver passejat i viscut uns dies en un museu. Un museu arqueològic. Cases excavades dins roques i carrers empedrats que pugen i baixen aquell turó petit però ben costerut. Trec el cap per una de les petites portes. Sembla que m'endinsi a la casa d'un hobbit. L'estança deu fer uns vint metres... Continue Reading →

Anuncis

Sabates prohibides

N'Abel no ha parat de plorar fins que ha aconseguit seure al costat del seu germà. Un jove li ha cedit el seient. Millor això que sentir-lo durant tot el vol! Té quatre anys i el seu germà gran, en Ricard, en té vuit. Per una estona, en Ricard exercirà d'adult. - T'has de posar... Continue Reading →

I si pengen el teu fill?

Bogeria màxima. La gent corre amunt i avall. Se senten trets que ens deixen sords. - Sortiu d'aquí, sortiu d'aquí!! - ens criden un grup de moros a punt d'envestir-nos amb una llarga escala de fusta. Miro al meu voltant i tots tenim les mateixes pintes: cares plenes de pintura negra i les espatlles encongides, esperant... Continue Reading →

Entrada indigna

He vist un vaixell amb el bec obert. Una mandíbula de proporcions gegants. Un bec amb una llengua metàl·lica que no només empassa motos, cotxes i camions. Avui també empassa persones. Hi ha una cua llarguíssima de gent. Tots esperam pacients que la bodega s'ompli de vehicles. Serem els darrers i entrarem per allà mateix,... Continue Reading →

Racisme

Érem minoria enmig d'una multitud. Tres noies blanques en un barri de negres de Londres. Jo em sentia fora de lloc, però feia esforços per pensar que no m'havia de crear paranoies absurdes. Miràvem de fer el nostre dia a dia amb normalitat. I no vam tenir cap problema fins que un dia ens vam... Continue Reading →

Marroc V: aquell so

Imagina't una veu molt greu. Una veu profunda que recita una cosa que no acabes d'entendre. La recita lluny d'on ets, però la sents per tot arreu. És una veu omnipresent, sembla que se t'hagi ficat al cervell. Parla, però no saps què t'intenta dir. Ni tan sols ho pots intuir. Aquesta veu que recita... Continue Reading →

Un bocí de Marroc imaginat

Si hagués pogut triar, en Hakim probablement hagués volgut néixer aquí mateix: enmig de les muntanyes del Rif marroquí. En aquesta casa desgastada pel temps i amb tantes carències que ell encara no ha descobert. Els seus pares van trobar que fugir del poble els faria més feliços. Havien passat massa coses a Xauen i... Continue Reading →

Marroc IV: lliçó islàmica

Cansats que tothom ens demanés diners a canvi de no-res, ens resistíem a parlar amb la gent del país. Al principi ens sentíem una mica malament, però vam arribar a la conclusió que el millor era fer veure que no els sentíem. Se'ns posaven al costat i ens seguien oferint-nos el que fos: menjar, roba,... Continue Reading →

Marroc III: la intimitat del hammam

Deu dur tota la vida regentant el hammam. És una dona d'una edat indeterminada, entre els 45 i el 70 anys, baixa, grassoneta, guerxa i riallera. Vesteix un vestit de quadres vell i un davantal fet un nyap. I fa un crit, esgarrifada, quan veu entrar el noi que ens acompanya. - Nooo! El hammam... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: