L’avió descapotable

Diuen que els somnis són interpretables. Dec estar sonada, doncs. Aquesta nit he pujat a un avió descapotat per fer el trajecte Mallorca-Formentera (sí). Quan ens hem enlairat, hem tingut problemes tècnics, i el pilot, enfadat i indignat, ha fet un aterratge d'emergència en una carretera. A un costat, per no molestar. Hem estat allà... Continue Reading →

Anuncis

I si a Melilla…?

I si tots aquells immigrants africans que intenten entrar a Espanya tinguessin el mateix aspecte que nosaltres... ens afectaria més? Fa dies que em ronda pel cap aquesta idea estremidora. Perquè crec que en el fons tots tenim un punt de racisme. Aquell racisme que fa que no acabis de ser conscient de la gravetat de... Continue Reading →

Son escènica

Us heu adormit mai al cinema? Jo sí. Ei, i si no ronques no passa res, us ho asseguro. L'únic que pot passar és que faci ràbia si la pel·lícula realment t'interessava i no has pogut evitar tancar els ulls. Ara bé, adormir-se al teatre és una altra història. Sobretot, si és un d'aquests teatres... Continue Reading →

El seny de la consulta

"Muy emocionante todo en Catalunya ahora, no?" Això em va dir una amiga alemanya ahir per whatsapp. Una amiga que no acostuma a comentar-me mai res de l'actualitat. "Pero me da un poco de miedo si la gente está tan... no sé cómo decirlo..." (El castellà el té bastant controlat, però de vegades no és... Continue Reading →

Tres anys de guerra

El secret per mantenir-me així de bé és haver viscut una guerra, em diu. Mira'm, demà faig 93 anys i encara me deixen conduir i tot! El secret? Idò això, tres anys de guerra... Tres anys de menjar dia sí i dia no. Ah, i de dormir a terra, damunt quatre herbes. Res de matalàs!... Continue Reading →

I si pengen el teu fill?

Bogeria màxima. La gent corre amunt i avall. Se senten trets que ens deixen sords. - Sortiu d'aquí, sortiu d'aquí!! - ens criden un grup de moros a punt d'envestir-nos amb una llarga escala de fusta. Miro al meu voltant i tots tenim les mateixes pintes: cares plenes de pintura negra i les espatlles encongides, esperant... Continue Reading →

Tan fàcil com és ser feliç

Semblava un poble normal, però hi passava alguna cosa estranya. La gent feia esforços continus per no ser feliç. Per veure la part negativa de totes les coses. Per pensar que la llei de Murphy no s'equivocava mai i que "si una cosa podia anar malament, aniria malament". Caminaven pel carrer i saludaven efusivament els... Continue Reading →

La sort de Quaresma

Devia tenir nou anys. El tema de sortejos, premis i sort encara era com una gran incògnita per a mi. I aquell dia vaig experimentar en primera persona l'emoció de ser agraciada. Era just després de carnestoltes. La professora va entrar a classe amb la Vella Quaresma, el dibuix retallat d'una senyora gran vestida de... Continue Reading →

¡Cambia, papá!

A casa, de petits, teníem un disc de vinil dels "Payasos de la tele". Un disc que tenia anys i anys, que acumulava pols i ratllades, però que no perdia encant. Ens el posaven una vegada i una altra i no ens en cansàvem. Només en tinc un petit record inquietant. En acabar la primera... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: