Entendre i compendre

Ho vaig veure claríssim. Si el reportatge el féiem d'un esportista sord, el subtitularíem perquè l'entengués, i llestos!Però no. Resulta que per a les persones sordes de naixement no és senzill, això de llegir. M'explica l'intèrpret que el problema és educatiu. A l'escola, per teories d'aquestes integradores i bla-bla-bla, intenten ensenyar-los la llengua oral mitjançant... Continue Reading →

Anuncis

Preparant la Marathon des Sables

En David no està nerviós perquè l'espera una cursa de 248 quilòmetres. El que el posa tens no són les sis etapes que haurà de superar en autosuficiència pel desert. No pateix per un repte fora de l'abast del 90 per cent dels mortals. En David està nerviós perquè passarà una setmana fora de Mallorca.... Continue Reading →

Entre reixes

En Toni Nadal arriba acompanyat. - Vinc amb la meva dona. És perquè la tanqueu. Tots riem. Humor negre. Uns metres més enllà tenim gent tancada de debò. - ¡Pues yo ya me quedaba aquí!- deixa anar una companya d'un altre mitjà- Seguro que se vive mejor que fuera. Visca el cinisme. Això ja sobrava.... Continue Reading →

Modes que podrien anar passant

Tenim tendència a adoptar modes i interioritzar-les tant fins al punt que no ens adonem que ens repetim com l'all. Que podem ser molt pesats. I els que som assidus de les xarxes socials en som les víctimes principals. Perquè cada dia veiem centenars de textos amb expressions calcades. Sortides sense cap tipus d'originalitat que... Continue Reading →

Criminalitzar les fonts

Conec molta gent que l'odia a fons. Que faria el que fos perquè desaparegués del mapa. Que se'n fa creus quan se la troba en qualsevol lloc. Desperta les ires de milers de persones al món. És la Comic Sans. Un tipus de font incompresa; rodoneta, infantil, poc seriosa. No té cap malícia. I no... Continue Reading →

El perill de ser reporter gràfic a Mallorca

La crispació a Mallorca comença a creuar uns límits perillosos. Les queixes per les polítiques del govern balear se succeeixen dia sí, dia també. Centenars de persones esperen cada dia el president de les Illes per mostrar el descontentament. L'escridassen, li llancen ous. Hi ha empentes, nervis. La policia ha hagut de demanar reforços a... Continue Reading →

Mínimament incorrecte

Sóc maniàtica de la llengua. M'agrada molt la correcció lingüística. Potser massa. Em molesten molt les faltes d'ortografia, els barbarismes, els castellanismes. Em xiulen les orelles quan sento parlar català sense cap essa sonora. Però hi ha coses que crec que mai no les assumiré. A aquestes alçades de la vida no puc treure el... Continue Reading →

Futbol regional

Diumenge al migdia. Un poble qualsevol. Un partit de futbol. Futbol del poble, futbol de casa. Salten al camp en fila índia el cambrer del bar, el cosí de la perruquera, el pare del menut que sempre va en bici per la plaça, el jove que s'acaba de casar amb la noia de ciutat... Tothom... Continue Reading →

Viure sense agenda

Jo era de les de agendeta petita sempre al bolso. Setmana a la vista. Tot ben net i clar. Em vaig passar al costat fosc de l'agenda al mòbil. Perill absolut. No senyor, no és el mateix. No fas el gest aquell d'obrir i mirar com tens la setmana, com es presenta cada dia. No... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: