Entendre i compendre

Ho vaig veure claríssim. Si el reportatge el féiem d'un esportista sord, el subtitularíem perquè l'entengués, i llestos!Però no. Resulta que per a les persones sordes de naixement no és senzill, això de llegir. M'explica l'intèrpret que el problema és educatiu. A l'escola, per teories d'aquestes integradores i bla-bla-bla, intenten ensenyar-los la llengua oral mitjançant... Continue Reading →

Anuncis

Preparant la Marathon des Sables

En David no està nerviós perquè l'espera una cursa de 248 quilòmetres. El que el posa tens no són les sis etapes que haurà de superar en autosuficiència pel desert. No pateix per un repte fora de l'abast del 90 per cent dels mortals. En David està nerviós perquè passarà una setmana fora de Mallorca.... Continue Reading →

El crit de Dehaes

Em recolzo a la tanca que hi ha just a la línia de meta. Encongeixo les espatlles, fa fred i molt de vent. I miro Passeig Marítim enllà, per on vénen llançadíssims els ciclistes. Des d'aquí és impossible veure si algun d'ells duu avantatge. És una estampida de colors, una riuada que s'acosta desordenada. Desenes... Continue Reading →

La no-marató

Se senten estafats, utilitzats de mala manera. I sentir-se utilitzat pels polítics acostuma a fer mal. Més de 20.000 corredors de tot Europa van anar el primer cap de setmana a Nova York per participar a la marató de la ciutat, la més mediàtica de tot el món. Després de les destrosses de l'huracà Sandy... Continue Reading →

“Un gran dia per a la sincro espanyola”

Ja feia temps que em bullia la sang per aquest tema. I per fi s'ha fet justícia. La destitució d'Anna Tarrés al capdavant de l'equip espanyol de natació sincronitzada és el millor que li podia passar aquest esport. Són innegables els seus èxits com a seleccionadora, però totalment censurables els seus mètodes. La majoria de... Continue Reading →

Il·lusions olímpiques (Londres 2012)

He estat amb bona part dels olímpics balears abans dels Jocs de Londres. Gent humil, senzilla i molt il·lusionada. Esportistes d'entre 20 i 32 anys que somien amb el podi. I m'han transmès aquesta il·lusió, m'han contagiat d'olimpisme. Coneixent-los de més a prop, us puc dir que: 1. Em faria molta il·lusió que David Bustos... Continue Reading →

Futbol regional

Diumenge al migdia. Un poble qualsevol. Un partit de futbol. Futbol del poble, futbol de casa. Salten al camp en fila índia el cambrer del bar, el cosí de la perruquera, el pare del menut que sempre va en bici per la plaça, el jove que s'acaba de casar amb la noia de ciutat... Tothom... Continue Reading →

Arrossegant-me

Fa quatre anys (o cinc?) que vaig començar a escalar i continuo a la categoria "pardilla". Sí. Perquè escalo dos dies, ho deixo dos mesos, ho torno a provar compulsivament durant una setmana i ho torno a deixar 3 mesos més. I així, malament. Però tot aquest temps m'ha servit per anar aprenent un vocabulari... Continue Reading →

La velocitat del president

... queden uns 200 metres per acabar la cursa... No m'ha anat malament, però aquesta darrera pujadeta és endimoniada... No m'havia fixat mai que fes pujada aquest carrer! Buf, va, 180 metres, un darrer esforç... S'agraeix que la gent t'animi... mira, aquells d'allà veig que aplaudeixen el grupet que va davant meu. Ara em diran... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: