Arxius

Archive for the ‘Eleccions 2011’ Category

Tinguem la festa en pau

20 Desembre 2011 Deixa un comentari

Ara que ja s’ha acabat el periple electoral i post-electoral, ara que Espanya ja té nou president, ara que el PP ja té el poder absolut, només demano una cosa: sisplau, que ens deixin en pau.

Que ja en vam tenir prou amb l’etapa d’Aznar. Aquella manera d’incitar l’odi cap als catalans no caldria que es repetís. Prou en tenim amb la situació que tenim, com per provocar aquell malestar innecessari, aquella campanya orquestrada des de la dreta més recalcitrant i casposa i executada per mitjans de comunicació de pandereta que, per a mitja Espanya, resulten ser l’únic model d’opinió vàlid.

Tots tenim clar que aquest nou govern actuarà sota les ordres d’Alemanya. Serà un govern de titelles que haurà de posar en marxa les directives que decideixin a Europa. Unes polítiques que no agradaran. I necessitaran cortines de fum. Esperem que Catalunya no es torni a convertir en un “enemic a combatre” per amagar el que realment és un problema. I esperem no haver de sentir més insults cap al nostre país. Que ja en vam tenir prou.

Vull que el meu vot serveixi!

26 Novembre 2011 Deixa un comentari

Diuen que el nostre sistema electoral és dels més desproporcionals que existeixen. D’acord, caldria canviar-lo… però com?

Avui un amic, en Pere Pau, m’ha parlat d’una opció que no em sembla cap tonteria. A veure com ho veieu: es tracta de que tot l’estat sigui una sola circumscripció i que tothom pugui votar el que vulgui.

Posem, per exemple, que hi ha 100 partits per votar. Tots aquests partits que siguin votats (se suposa que tots tindran un mínim de vots) tindran un sol diputat al congrés. Per tant, hi haurà 100 diputats. Però cadascun d’aquests diputats tindrà tant poder de decisió com percentatge de vots hagi obtingut. Per exemple, el PP té el 44,62% dels vots. Doncs quan es voti alguna cosa al Congrés, l’opinió del diputat del PP valdrà un 44,62%. Però també existeix l’altre extrem, el d’un partit que tingui un 0,1% dels vots, per exemple el Partit Pirata. És un percentatge molt baix, però sumant diversos partits que tinguin percentatges baixos es pot arribar a fer un percentatge significatiu!

Tanmateix, al Congrés tots els diputats d’un mateix partit voten sempre el mateix! No té gaire importància que el PP tingui 186 escons… n’hi hauria prou amb que un sol diputat del PP (després de reunir-se amb el partit i decidir què vota) tingués la força equivalent a la gent que l’ha votat.

Suposo que se m’escapen coses, que no és tan fàcil… però m’ha semblat una idea tan bona!! I una manera tan bona d’estalviar-nos sous de diputats que no aporten res de nou…!

En José el 21N

21 Novembre 2011 1 comentari

Com sempre que plou, en José s’ha hagut de calçar les botes, arremangar i començar  a treure aigua de la tenda. És el seu petit drama quan arriben aquests ruixats més forts. Però hi està avesat. Té la ràdio posada de fons i parlen dels resultats electorals d’ahir. “Sempre estem igual”, pensa. Porta 50 anys regentant aquest petit local del passeig marítim que s’omple de turistes en ple estiu i que lluita per sobreviure com pot durant la temporada baixa.

Ja pot haver-hi canvis al govern, que la seva vida continua sent la mateixa. Sent a dir que estem en crisi, però com que ell mai no ha fet grans dispendis, seguirà fent el seu petit raconet d’estalvis i gastant el mínim. Com cada any. Potser enguany no hi ha hagut tants turistes, però la seva gelateria ha fet caixa ben bé com de costum.

Fa un parell d’anys, un matrimoni de fora li va voler comprar el local, però ell s’hi va negar. És tota la seva vida. I sap que és una gran assegurança. A poc a poc, com una formigueta, en José tirarà endavant, mani qui mani. A la seva vida, hi mana ell.

El 20N en uns quants tweets

20 Novembre 2011 Deixa un comentari

Doncs sí, dies com aquest són mil vegades més entretinguts amb Twitter. Aquí teniu els tweets que més m’han agradat d’aquest 20N.

@CarmeLaboria: Avui fa 36 anys de la mort del dictador Franco, un molt bon dia per exercir una de les tantes llibertats que ens va privar. Pensa-hi !!!

@juanludepaolis: Rubalcaba: “Como hoy no me votéis, voy a obligar a Fran Perea a sacar un nuevo disco”

@TaboadaLucia: La verdadera papeleta es la que nos espera los próximos años

@antonibassas: La documentació pel vot per correu ens va arribar ahir dissabte, a les 3 de la tarda

@enmachuk: Veréis mañana los atascos que se van a formar cuando tengan que ir a trabajar 5 millones más de personas. Será un caos 

@Quimkong: A TV3 diuen que faran més comprensibles els resultats. Ara només cal que trobin la manera de fer-los més digeribles

@queconovell: Molt oportú l’anunci que parla de “la millor manera de prevenir la caspa” en el primer tall publicitari de l’especial eleccions de tv3

@Neil_YoungOne: Vale, ¿¿¿SE PUEDE SABER QUÉ COJONES REFLEXIONASTEIS, AYER???

@carminahereu: No ens podriem saltar el que ve ara i anar directament a la tecnocràcia? El blau em fa por…

@ikerhuarte: Se rumorea que en vez de Rubalcaba va a salir Karanka a hablar ante los medios

@marcvidal: Rajoy llamando a Merkel: “ya está… ¿ahora que hago?” 

@TaboadaLucia: -Papá, papá, ¿Cuánto queda?, ¿Cuánto queda? -Cuatro años hijo, cuatro años…

Que no ens passi res…

20 Novembre 2011 Deixa un comentari

Perdoneu, però avui faré un plagi, perquè el text s’ho val! Surt publicat aquest 20N al diari Ara i el firma el dramaturg Jordi Galceran sota el títol “Subtext”. És un retrat perfecte de la societat tan falsa en què vivim.

“Què, a votar?” Avui és el que toca i és el que et diu el teu veí de sota així que entra a l’ascensor. I seria una pregunta natural i tu la respondries amb naturalitat si no fos que el teu veí de sota és un capullo integral. Sí, és un paio que odies, que no suportes, un mitja merda a qui tu, que no desitges mal a ningú, sí que li desitges mal, un mal persistent que cada dia el faci recargolar de dolor un parell d’hores abocat a la tassa del vàter, per exemple. Saps que t’ho diu amb segones, el sòmines greixós dels nassos, i per això li respons amb un to ferm, perquè sàpiga amb qui està parlant: “Tu diràs”. I és que es mereix una resposta així, perquè ja t’ho ha preguntat amb aquell somriure mofeta que no sap treure’s de la cara, amb aquell to de subtinent nazi, amb aquella mirada com qui mira una caca de gos que acaba de trepitjar. I quan tu li dius “Tu diràs” li dius també, amb un deix inconfusible: rata restreta, tros de burilla i llimac llefiscós; i també li dius: així se t’estigui fent una pedra al ronyó mentre em somrius com un ximpanzé borratxo i et baixi per l’urèter, et reboti a la bufeta i se’t quedi encallada a la punta de la fava… Però ell no ho capta, tot això, perquè té la sensibilitat d’una albergínia, i insisteix: “Ja saps qui votaràs o encara t’ho estàs pensant?” Ara, a sobre, t’està tractant d’idiota, i deu pensar que ets idiota de debò si creu que tu no t’adonaràs que t’està tractant d’idiota. Vol saber qui votaràs. Ho té clar. Tu sí que saps qui vota ell, el partit dels que tenen el cervell liquat i perden neurones cada cop que es moquen. “El vot és secret”, li deixes anar, mirant de tallar la conversa, esperant que no torni a obrir boca i un d’aquells capellans que se li escapen del fons de la gola amb cada bilabial com si fossin míssils terra-terra et vagi a sobre i et perfori el cos com la sang d’un àlien… “Doncs res, a passar bon dia”, et diu. I tu, aquí, ja no pots més i, mirant d’omplir la paraula de menyspreu, de fàstic, de ràbia acumulada, abans que abandoni l’ascensor, li deixes anar un “Igualment”.

Un desig

18 Novembre 2011 2 comentaris

Promet, promet…

14 Novembre 2011 Deixa un comentari

Ja he rebut a casa la propaganda d’alguns dels partits que es presenten el 20N. Resumint: tots, absolutament tots, parlen de reforma: reforma laboral (PP i UPD), reforma de les institucions (PSOE i PP), reforma fiscal (IU), reforma de la societat del benestar (PP)… El que sap greu és pensar que la paraula “reforma”, que té tantes connotacions positives, no és més que un eufemisme per no dir “retallades”.

Conclusió: que diran el que vulguin, però tal com publica La Vanguardia:

Ah, menció a part mereix el fet que IU s’apoderi de la “democràcia real” dels indignats… veurem si els surt bé la jugada.

%d bloggers like this: