Al meu barri II: me’n vaig al camp!

Els mallorquins tenen fama de seguir la filosofia "tu-què-n'has-de-fer-del-que-jo-faig". Aquesta filosofia que fa que no posin mai els intermitents quan van per l'autopista ("tu què n'has de fer, d'on vull anar?"). Aquesta era l'actitud que tenia aquest bon home de la foto. "Que he baixat amb el cotxe per un terraplè? Sí, i què? Que... Continue Reading →

Anuncis

Al meu barri I: Pepe

En Pepe s'ha quedat mentalment bloquejat a la caixa del supermercat. Acaba de pagar i té el carro ple fins dalt. - ¿A cuánto va la coliflor?- crida indignat. - ¡A 1,90 el quilo, Pepe!- respon la caixera al mateix volum. Està ben sord. En Pepe mira les monedes que té a la mà i... Continue Reading →

Avui hi ha toros

- ¡¡Yep, yep, yep!! ¡¡Yeeaaaa!! Quatre crits per demostrar una superioritat absurda. L'home davant el toro. Cinc "valents" menen les pobres bèsties cap a l'avantsala de la mort. Caminen amb el pit ben alt, cara d'autoritat i el cigarret penjant de la comissura dels llavis. Camisa suada, pantalons de mudar, com si haguessin de fer... Continue Reading →

Festa al replà

Obrir la porta de l'ascensor pot ser molt perillós. Molt. Has d'anar alerta, mirar d'intuir que no hi hagi cap ombra en moviment, res que delati la presència dels veïns que, amb la velocitat punta que els caracteritza, passegen amunt i avall del replà fent servir el caminador.I si veus una ombra, obre amb precaució.... Continue Reading →

Caminant pel replà

Saps aquella sensació que algú t'està observant? Allò de sentir-se controlat, no saps ben bé com? Amb aquesta incertesa incòmoda vaig viure els primers dies de ser al pis nou. Els dubtes i la incògnita es van esvair quan un dia, en sortir de casa, em vaig trobar la veïna a dos pams de la... Continue Reading →

Sense llum

De sobte se'n va anar la llum i vam sortir de les habitacions. Ens vam mirar espantades. No teníem llum. No teníem internet. El drama. Vaig seure a la cadira del menjador mirant al meu voltant sorpresa. No m'havia fixat en aquell quadre del riu. Preciós. Ella va descobrir una altra cadira recolzada a la... Continue Reading →

Carrers

Pensava que seria missió impossible, però vaig trobar feina d'allò que havia estudiat. Maletes, i cap a Mallorca. Durant els primers mesos em vaig empapar de geografia illenca anant de rodatge en rodatge: d'Andratx fins a Portocristo, de Pollença fins a Sa Ràpita. Vaig descobrir ben aviat allò que tants illencs sempre han criticat: que... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: