Què vols ser de gran?

-       Pau! Vols callar una estona, home? En Pau acumula càstigs, a l’escola. No calla. -       PROU! El cop damunt la taula de la mestra li accelera el cor. Per sota del nas se li escapa una rialla nerviosa. No se’n pot estar. Mira la mosca que passa, toca el braç del company, es treu... Continue Reading →

Anuncis

Llimar l’avió

Avui és dilluns i em toca llimar l’avió. Ho faré quan el motor encara estigui calent, quan acabi d’aterrar. Ha aterrat a les 7:35 del matí. Jo ja era allà, esperant. El pilot i propietari ha baixat, com sempre, amb un posat ben seriós. - Guten Morgen, senyor Müller! El senyor Müller no és gaire... Continue Reading →

Amb samarreta negra

Al final ha decidit que no es tenyirà. Li agrada el to gris que han agafat els seus cabells rinxolats amb l’edat. No platejat, no: gris. Li encanta. El que encara no té clar és quina roba s’ha de posar. Les seves nétes li han regalat una samarreta negra. Obre l’armari, l’agafa amb cura i... Continue Reading →

En Guillem i les galetes

El pare dorm profundament. En Guillem ho comprova estirant-li la mà que li penja fora de la butaca. Res, no s’immuta. El fil de bava que li regalima des de la comissura del llavi n’és la prova definitiva. I la mare… la mare parla per telèfon amb la Mireia. Com si no hi fos. El... Continue Reading →

Perdre el respecte

Va abaixar el cap, avergonyida, i li van començar a tremolar les mans. “És que no vals per a res!”. La frase li ressonava al cap com el cop de porta que havia etzibat en Miquel en marxar. Va ficar les mans dins les mànigues del jersei i es va deixar caure amb l’esquena enganxada... Continue Reading →

L’aixeta

Són passades les vuit de vespre quan en Manel torna a casa. Ha estat un dia feixuc: li ha tocat anar a Saragossa a primera hora del matí per dur-hi un carregament de cadires d’oficina que, a darrera hora, el client ha decidit que no volia. Ho ha decidit quan en Manel ja havia fet... Continue Reading →

L’avió descapotable

Diuen que els somnis són interpretables. Dec estar sonada, doncs. Aquesta nit he pujat a un avió descapotat per fer el trajecte Mallorca-Formentera (sí). Quan ens hem enlairat, hem tingut problemes tècnics, i el pilot, enfadat i indignat, ha fet un aterratge d'emergència en una carretera. A un costat, per no molestar. Hem estat allà... Continue Reading →

Un moment

El vent l'acarona i li fa voleiar la melena. S'ha estirat damunt l'herba, ignorant-ne l'humitat. Ha vingut aquí a relaxar-se. A escoltar l'aigua del riu com baixa i fer surar els pensaments perquè no pesin gaire dins la consciència. Amb la mà fa baixar el vestit, que amb l'aire s'ha alterat. Tanca els ulls i respira... Continue Reading →

Matera

Tinc la sensació d'haver passejat i viscut uns dies en un museu. Un museu arqueològic. Cases excavades dins roques i carrers empedrats que pugen i baixen aquell turó petit però ben costerut. Trec el cap per una de les petites portes. Sembla que m'endinsi a la casa d'un hobbit. L'estança deu fer uns vint metres... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: