L’extinció

Primer ens van dir que ens féssim netes les mans sovint. Després, que evitàssim tocar-nos. Van optar per aturar el país i confinar-nos a casa. En sortir, deien, ho faríem més forts.

Però en vam sortir tocats, ansiosos de socialitzar, i la situació va empitjorar. Ens van demanar que anàssim tot el dia amb mascareta i ben alerta. No va ser suficient.

Ens van tornar a tancar, amb pany i forrellat, i van demanar que no sortíssim per a res. Vam començar a cultivar a casa i a fer tràfic d’aliments i medicines de finestra a finestra amb sistemes precaris de politges.

Allò tampoc funcionava i ens van dir que els convivents féssim vida en habitacions separades, a poder ser sense parlar per evitar aerosols.

I vam començar a perdre la parla i les ganes de menjar i ens vam anar fent petits, petits. I a la ràdio seguien dient-nos que fóssim forts, que en sortiríem, però vam anar consumint-nos fins desaparèixer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: