La masia dels avis

Suàvem felicitat, picades de mosquit i cabanes sota els arbres. Aquells dies d’estiu a la masia tenien la banda sonora de les cigarres i l’olor de la pinassa, els pinyons, el romaní, l’orxata i el pa amb vi i sucre. Al matí, baixàvem les altíssimes i estretes escales des del segon pis amb la intriga de veure si les cadires de l’entrada tornarien a reposar damunt les dues potes de darrere, aquell equilibri absurd i fascinant. La màgia del tiet Joaquim, que mai vaig saber si preparava l’escenografia de nit o de dia.

El tiet feia màgia, explicava rondalles, algunes de por en la foscor absoluta de la nit. Ens tenia meravellats. Pujava als arbres amb l’agilitat d’un adolescent, se sabia tots els trucs del camp, coneixia totes les espècies de la zona, imitava els ocells. Dibuixava com ningú.

Les hores a la masia passaven tranquil·lament saltant a corda, rentant roba al safareig, aprenent a anar en bici, trencant pinyons amb paciència infinita, cercant cargols, veient conills. La calor sufocant ens acompanyava fins i tot l’esperada nit de la foguera i els coets enmig del camp, fonts i esclats de color, temeritats d’una altra època.

I no era fins als darrers dies que podíem anar a agafar figues. “Ja deuen ser madures”. La figuera. Aquella figuera resistent entre les restes d’una petita construcció en desús. Una figuera gran i majestuosa que desprenia l’olor més reconcentrada de tot l’estiu. Sucre i melassa en estat pur. N’hi havia de negres i de verdes. Hi enfonyàvem les dents amb delit. Un autèntic plaer que marcava el final dels dies a la masia. El final de les cigarres, els bernats pudents i les llagostes. L’adéu als temibles gats salvatges dissecats al primer pis de la masia. L’arreveure als tiets, al pinar, a la resina, a l’hamaca, als ametllers. A l’estiu.

2 thoughts on “La masia dels avis

Add yours

  1. M’ha agradat. I m’ha fet tornar enrere. Dies d’estiu que no acabaven mai. Un dia era una eternitat. No hi havia rellotge. Ni horaris. Ni obligacions. Només dia i nit. Tot el dia amunt i avall…
    Crec que els estius que hem viscut de petitsvexpliquen un poc el que som o volem ser de grans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: