Un full en blanc

– Digui’m. Què hi veu, aquí?
– Mmm… res…
– Concentri’s, sisplau.
– …
– Escolti, ha de fer un esforç. Si no, no avançarem. Què hi veu?
– És que jo no hi veig res, de debò.
En Pau comença a suar. L’absurda situació l’incomoda. A més, no pot concentrar-se en altra cosa que no sigui l’aspecte d’aquell psicoanalista que tot just fa deu minuts que ha conegut. Duu una bata exageradament llarga i unes ulleres de color verd que li rellisquen nas avall.
– Aquest no voler veure-hi res reflecteix clarament una personalitat egoista. Li costa veure-hi més enllà de si mateix. Són símptomes clars d’un problema que ve de molt més enrere. Cal tractar el problema des de l’arrel per intentar…
En Pau ja ha desconnectat. El sent però no l’escolta. L’analista parla sense aixecar la vista d’un full molt petit on va prenent notes amb una lletra que ni tan sols ell mateix no podrà desxifrar mai més. A la taula hi té un ordinador amb el facebook obert. Aparentment, cap altre programa en funcionament. Continua parlant sense aixecar la vista d’aquell petit tros de paper. En Pau torna a mirar-se el seu objecte d’anàlisi i segueix sense veure-hi res. És un foli en blanc. Sembla que si no hi veu res, el seu problema anirà creixent. Empassa saliva.
– Potser sí que hi veig alguna cosa – murmura.
El psicoanalista no el sent i continua amb el seu discurs sobre els problemes d’arrel i els seus avantpassats. En Pau s’escura la gola i alça la veu.
– Que sí que hi veig alguna cosa!
Sense moure el cap ni un mil·límetre, l’analista aixeca els ulls i es mira el seu pacient -impacient- per damunt de la muntura de les ulleres.
– Hi veig un llum encès a molta potència.
L’analista continua cap cot i els ulls alçats, la mirada fixada directament al seu client-pacient-impacient. Inspira i expira amb energia, denotant una superioritat insolent, i escup:
– Això és tot? Un llum?
En Pau s’escura la gola. Nota un regalim de suor freda per l’esquena. És aquí per superar l’addicció al telèfon mòbil. No entén què en treurà aquell home, de fer-lo analitzar un full en blanc.
– Miri, és que jo… Crec que el meu problema no va per aquí. Això d’intentar veure-hi en un full…
– Perdoni? Gosa posar en dubte la meva metodologia?
– Eh? No, no… miri, jo només és que…
– No, no, escolti. Qui és aquí l’expert? Em sap greu, però gent com vostè, que de primeres ja es nega a seguir les pautes marcades, és molt difícil de tractar. Deixi’m dir-li que no superarà el seu problema, amb aquesta actitud. Ni el problema amb el mòbil, ni tots els altres problemes que ja he pogut veure que té. Perquè en té més d’un, senyor Segura.
La indignació d’en Pau creix i el fa aixecar-se d’una revolada, agafar la jaqueta i sortir sense ni tan sols dir adéu. L’analista continua parlant mentre ell tanca la porta darrere seu.
– … i són problemes greus, senyor Segura!
En Pau surt esperitat cap a la parada del bus. Quina presa de pèl. Quin voler robar a la gent. 60 euros, li havia cobrat en entrar! Però no pensar fer mitja volta per reclamar-los. I en plena ira, amb la suor encara xopant-li l’esquena i maleint entre dents…
– Pau! Pau! On vas així d’esperitat?
– Ai, Joana! Vaig cap al bus. Indignat, hi vaig! Que m’acaben de prendre el pèl!
– Què t’ha passat?
– Res, deixa-ho estar… – Però els ulls se li’n van cap a l’exemple perfecte per explicar el que acaba de viure – Bé, no, mira: veus aquell cartell d’allà?
– On?
– A la marquesina del bus.
– Ah sí. Aquell blanc. Sí, sí, mira, quina gràcia – riu -. Com si fos un tros de closca d’ou. O un núvol ben espès. No, no, un merengue! O una dent que acaba de passar per l’higienista dental! No, saps en què em fa pensar? En un full per omplir, una història per contar…
– Que no hi ha res, Joana! Res!! Està en blanc!!
Els crits d’en Pau sobten la seva amiga, que es queda quieta i callada, ben aferrada a la carpeta que li oprimeix el pit. Es fa un silenci llarg. En Pau s’escura la gola, amb un dit s’aparta el coll de la camisa, cada vegada més amarada de suor, fa mitja volta i puja al bus. Uns operaris obren la marquesina disposats a omplir l’espai en blanc. Aquell espai buit. O ple.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: