Què vols ser de gran?

–       Pau! Vols callar una estona, home?

En Pau acumula càstigs, a l’escola. No calla.

–       PROU!

El cop damunt la taula de la mestra li accelera el cor. Per sota del nas se li escapa una rialla nerviosa. No se’n pot estar. Mira la mosca que passa, toca el braç del company, es treu un moc i l’enganxa sota la taula.

–       Qui sap el nom d’algun planeta?

En Pau aixeca la mà, el braç, es posa dret, salta. Jo! Jo!

–       Pau, digues.

–       Júpiter.

–       Molt bé. Júpiter és un dels planetes del sistema solar. I La Terra, on nosaltres vivim, és un altre planeta. I després també tenim…

En Pau ja no escolta, mira per la finestra. S’aixeca. Seu. Pensa. Torna a aixecar el braç.

–       I la Lluna!

–       No, Pau, la Lluna no és cap planeta. És un satèl·lit de La Terra. I sabeu què? Fa anys uns homes hi van anar, a la Lluna. La gent que viatja a l’espai són els astronautes. Viatgen amb naus espacials, amb coets. Coets com aquest.

La professora penja el dibuix d’un coet i un astronauta al costat de la pissarra i en Pau obre els ulls com dues taronges. Astronautes. Ell vol ser astronauta. Viatjar a l’espai. Trepitjar la Lluna. Dur escafandre.

–       … i, mama, porten el cap dins un globus transparent per poder respirar! Ho sabies, mama? Jo de gran vull anar amb un coet a l’espai. Em compres un vestit d’astronauta? Mama? Mama!

–       Vine cap aquí, pesat!

En Pau té cinc anys. Està a l’edat d’aprendre. D’il·lusionar-se. De descobrir. S’amara de tot. De tot n’aprèn: del que sent, del que veu, del que viu. S’atura enmig del carrer i dibuixa a l’aire un coet.

–       Mira, mama, un coet és així. I uns astronautes van anar a la Lluna. Mama! Mama!

La mare camina cinc passes endavant, concentrada en la pantalla del mòbil. S’atura, aixeca la mirada cap al cel i sospira.

–       Els astronautes poden volar, mama. Jo volaré entre planetes.

La mare no l’escolta. Està en un altre planeta. El seu cervell transforma la il·lusió del fill en renou de fons.

–       Mama! Mama!

La pantalla del mòbil és molt més interessant.

–       Mama! Mama!

El fill vol que sa mare l’ajudi a ser astronauta.

–       Mama!

Aprèn del que veu, del que sent.

–       Mama!

–       Calla! Em tens fins als collons.

En Pau aprèn del que sent, del que veu.

Del que viu.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: