Amb samarreta negra

Al final ha decidit que no es tenyirà. Li agrada el to gris que han agafat els seus cabells rinxolats amb l’edat. No platejat, no: gris. Li encanta.

El que encara no té clar és quina roba s’ha de posar. Les seves nétes li han regalat una samarreta negra. Obre l’armari, l’agafa amb cura i l’estén damunt del llit. Té unes lletres grosses de colors que són ben maques, però somriu i mou el cap perquè, realment, no sap què volen dir. Al costat hi posa la seva brusa preferida, que potser no s’adiu amb l’ocasió, però que no vol descartar d’entrada. I una altra opció és el jersei blau. Però amb jersei, pensa, passarà massa calor. Encara que siguin en ple hivern.

– La samarreta. No t’ho pensis més.
El seu marit entra fent passetes curtes i assenyalant, amb la mà tremolosa, aquella samarreta que ella mai no s’hagués comprat, però que potser sí era la més adient per aquella nit.
– I amb texans i vambes.
Queden uns segons en silenci, observant aquelles peces de roba i aixequen la vista. Es miren, es veuen i riuen. Qui els ho havia de dir!

La Remei gairebé no ha pogut dormir en tota la nit pels nervis i l’emoció. Després de tants mesos, per fi, ha arribat el gran dia. Però les hores passen lentes, el rellotge del menjador avui es mou amb mandra, amb parsimònia. La Remei camina amunt i avall, s’asseu, s’aixeca, no sap què fer… fins que arriba a casa la revolució.
– Hola, àvia!!
Les dues nétes sempre van alterades, però avui arriben passades de voltes. Ja són grans per muntar numerets, tenen 14 i 17 anys, però salten, riuen i aplaudeixen al voltant de la seva àvia, més contentes que mai. Li han portat un altre regal.
– Què és això tan gros?
– Obre’l, obre’l!! – responen amb el somriure perenne i els ulls brillants de la il·lusió.
L’àvia, que amb els anys sembla que guanyi energia, estripa el paper infantil que embolica aquell paquet.
– Una motxilla? – no pot amagar la sorpresa – Però què voleu, que torni a escola?
– A veure, àvia, com vols portar-ho tot, aquesta nit? No pots anar-hi amb aquell bolso de iaia!
– Home, jo ja ho sóc, de iaia!
Però és una iaia diferent. L’àvia Remei. La rejovenida àvia Remei que aquesta nit, per fi, demostrarà tot allò que ha après en els darrers mesos amb esforç, il·lusió i, sobretot, una destresa que ha meravellat els seus companys.

Són les vuit. Li van dir que fos a lloc a dos quarts de nou. Repassa, una vegada més que no s’hagi deixat res.
– Vas molt guapa.
El seu marit sembla que també hagi rejovenit, de veure-la. Ella riu, mig avergonyida.
– Vols dir? No m’hi acabo de veure, vestida així.
– I com vols anar? És clar que sí! Et queda molt bé. I els nens estaran contents de veure que t’has posat la samarreta que et van regalar.
– Tu ja estàs a punt?
– Sí.

La Remei sap que serà la gran atracció del vespre. La vergonya i els nervis se li mesclen amb una il·lusió que li duu el cor a un ritme més alegre que mai. Carrega la motxilla a l’esquena i surt amb en Joan cap a plaça, on ja fan els darrers preparatius.

Li sona el telèfon. És en Jaume:
– Em veus? Aquí, al costat de l’escenari.
La Remei mou la vista a banda i banda i el localitza. Aixeca el braç.
– Ja vinc!
Li planta un petó a en Joan, que somriu de veure-la tan excitada.
– Anirà molt bé, Remei. Crec que estic més nerviós que tu, per veure’t!
Ella somriu, agafa aire i s’apropa cap a l’escenari. En Jaume li fa un copet a l’esquena.
– Véns amb energia?
– Tota!
– Així m’agrada. Té, les baquetes. Si vols, ja t’hi pots col·locar. Ara, quan arribin els altres, començarem les proves de so amb la d’Iron Maiden. I recorda: relaxa’t, no t’acceleris, duu el ritme com tu saps fer-ho… i passa-ho bé.

La Remei veu la bateria més lluent que mai. S’hi asseu, respira fons i comença a relaxar-se. No pot ser més feliç.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s