En Guillem i les galetes

El pare dorm profundament. En Guillem ho comprova estirant-li la mà que li penja fora de la butaca. Res, no s’immuta. El fil de bava que li regalima des de la comissura del llavi n’és la prova definitiva. I la mare… la mare parla per telèfon amb la Mireia. Com si no hi fos.

El petit es dirigeix, amb passes maldestres, cap a la cuina. L’equilibri encara no el té del tot controlat. Cada cama avança traçant mitja el·lipse, coses del bolquer, però se’n surt amb èxit: aquesta vegada no cau de cul a terra. Es planta al passadís i, per un moment, el seu cosset es converteix en un saltamartí que intenta mantenir ferma la mirada cap a la porta. Allà darrere s’hi troba el seu objectiu. Ja gairebé el pot veure, només li falta obrir. Deixa caure el pes del tronc endavant i les cames el segueixen accelerades per evitar la caiguda. Amb les mans per davant, obre la porta de la cuina, aixeca la vista… i les galetes no hi són.

On són?

Es deixa caure de cul a terra i es fica el xumet a la boca. Es mira les mans, mira el terra, balboteja i torna a mirar cap amunt. On són? Ah! Allà! A dalt de l’armari! Però… què hi fan allà dalt? Posa les mans a terra, davant seu, i amb el cap per avall es dóna impuls per tornar a posar-se dret. S’apropa al tamboret i l’arrossega escandalosament.

El pare fa un ronc sobtat… i continua dormint. La mare parloteja.

En Guillem posa els braços damunt el tamboret i, amb una força inusitada, aconsegueix pujar-hi una cama just abans de caure a terra. Sort que el bolquer amorteix la caiguda. Xucla amb força el xumet, redreça el tamboret i torna a provar-ho. Amb l’ajuda d’un dels panys de l’armari aconsegueix pujar… però queda estirat panxa per avall. Els braços li pengen per davant i les cames per darrera. Mou el cul a banda i banda, però aviat se n’adona que no en treurà res. Xucla el xumet, com si li donés energia per continuar, i es deixa relliscar cap enrere.

Torna a ser dempeus. Les galetes són allà dalt. Mira a banda i banda i veu que hi ha l’altre tamboret. L’arrossega i el posa al costat del primer. S’impulsa novament, força inusitada, i alehop! Amb tremolors per tots costats, aconsegueix incorporar-se i posar-se dret amb un peu a cada tamboret. Xucla el xumet, mira cap amunt, allarga el braç, intenta posar-se de puntetes per primera vegada a la seva vida… i el pare el salva just a temps, quan els dos tamborets sortien disparats a banda i banda i ell ja volava. Els crits de “què fas, que no veus que et faràs mal!” són llunyans per en Guillem, que des dels braços de son pare xucla amb força el xumet i mira les galetes amb delit.

(Exercici per al curs de Conte del Laboratori de Lletres)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s