Arxius

Archive for Abril de 2014

Al meu barri II: me’n vaig al camp!

3 Abril 2014 Deixa un comentari

Cotxe al camp Els mallorquins tenen fama de seguir la filosofia “tu-què-n’has-de-fer-del-que-jo-faig”. Aquesta filosofia que fa que no posin mai els intermitents quan van per l’autopista (“tu què n’has de fer, d’on vull anar?”).

Aquesta era l’actitud que tenia aquest bon home de la foto. “Que he baixat amb el cotxe per un terraplè? Sí, i què? Que com ho he fet? Tu no n’has de fer res. Que com en sortiré? Ai… deixa’m fer.”

La policia se’l mirava des de la carretera, al·lucinant. Perquè, a més, aquest home no anava tot sol. Just davant, a peu, un altre home d’edat similar li feia indicacions per ajudar-lo a sortir d’allà. Eren gestos com si hagués de fer aterrar un avió. I caminant cap enrere entre matolls i flors ens ha posat a tots l’ai al cor. A punt ha estat de caure i ser atropellat pel seu company d’aventures.

Aventures de la tercera edat, sí senyor. Per què no? Aquests dos avui han tengut una bona dosi d’adrenalina.

Anuncis

Al meu barri I: Pepe

2 Abril 2014 Deixa un comentari

En Pepe s’ha quedat mentalment bloquejat a la caixa del supermercat. Acaba de pagar i té el carro ple fins dalt.

¿A cuánto va la coliflor?– crida indignat.

¡A 1,90 el quilo, Pepe!– respon la caixera al mateix volum. Està ben sord.

En Pepe mira les monedes que té a la mà i no acaba de veure-ho clar.

¿A cuánto va la coliflor?

¡A 1,90 el quilo, Pepe!– crida una altra dependenta des del fons del supermercat- Y lo que pesa la coliflor, es lo que te pesa al final…

En Pepe queda tan poc convençut de l’explicació com jo, però la caixera li diu amablement que vagi deixant la zona lliure, que els que venim darrere tenim pressa. I sí, l’home que anava darrere seu rebufa i remuga. Deu tenir una edat similar a en Pepe, però sembla que està un poc més àgil mentalment i físicament. En un moment ja ha pagat i va cap a la porta però… ai, caram, en Pepe s’ha tornat a aturar allà enmig de la porta, pensatiu i remugant.

– Au, tira!- li engega l’altre home. I de seguida esgota la paciència, li etziba una puntada de peu al carro i se’n va maleint el pobre Pepe, que encara li fa voltes a la coliflor, o ves a saber què.

I surto mig minut després al carrer i em trobo en Pepe caminant a pas de tortuga i fent públics els seus pensaments. Parla amb un to de veu prou alt, però una dicció pràcticament incomprensible. “Kdfsejhoijf Son Espases!!” entenc que diu. I poc després calla, s’atura, agafa aire i crida, ara sí clarament:

¡Mala sombra!

%d bloggers like this: