Arxius

Archive for Març de 2014

Son escènica

2 Març 2014 Deixa un comentari

Us heu adormit mai al cinema? Jo sí. Ei, i si no ronques no passa res, us ho asseguro. L’únic que pot passar és que faci ràbia si la pel·lícula realment t’interessava i no has pogut evitar tancar els ulls.

Ara bé, adormir-se al teatre és una altra història. Sobretot, si és un d’aquests teatres en què les grades envolten l’escenari i quedes exposat a la vista de tothom.

Quin patiment!

L’altre dia, al Teatre Lliure de Barcelona, ficada com estava dins l’obra L’encarregat (molt recomanable, per cert!), de sobte, no sé per què, se’m van anar els ulls a un home que seia just davant meu, a l’altra banda de l’escenari. Un home tot gros, d’aquests que tenen el coll tan ample com el cap. No havia de fer un gran esforç per mantenir-se recte. Braços creuats damunt el panxot, respiració pausada i ulls ben tancats. Dormia profundament!

Tothom al seu voltant, ben tranquil, seguia l’obra amb atenció. Jo també ho intentava, però els ulls se me’n tornaven cap a ell. Dormia tan a gust! I els actors? Devien veure’l?

Quin patiment!

Van passar ben bé vint minuts fins que va acabar la son. Va despertar-se tranquil·lament, sense cap angoixa en adonar-se que s’havia adormit enmig de la funció. Es va treure les ulleres, es va fregar els ulls, va fer un bon badall i va veure acabar l’obra. Com si res. Aplaudiments finals, intercanvi d’opinions amb la seva acompanyant, un cop d’ull al rellotge… i cap a casa, que ja va sent hora de dormir!

Anuncis
%d bloggers like this: