Arxius

Archive for Agost de 2013

Avui hi ha toros

8 Agost 2013 2 comentaris

– ¡¡Yep, yep, yep!! ¡¡Yeeaaaa!!
Quatre crits per demostrar una superioritat absurda. L’home davant el toro. Cinc “valents” menen les pobres bèsties cap a l’avantsala de la mort.
Caminen amb el pit ben alt, cara d’autoritat i el cigarret penjant de la comissura dels llavis. Camisa suada, pantalons de mudar, com si haguessin de fer res d’important. I davant seu, sempre, la vara, per anar atormentant les bèsties que no poden fer res més que caminar amb la mirada cap avall seguint l’estret passadís que els duu al petit tancat.
No ho puc entendre.
És l’hora dels turistes. Enmig de la visita per la plaça s’aturen per veure aquells bous que, d’aquí unes hores, seran matats cruelment davant la mirada de centenars d’espectadors.
No ho entenc.
Cridaran, aplaudiran i veuran com l’animal surt arrossegat sagnant mentre el torero, amb aquell posat de pit inflat i cara d’heroi, saludarà amb el braç alçat tot subjectant aquella espècie de tricorni.
A fora, desenes de persones es manifestaran contra l’absurditat.

Sabates prohibides

8 Agost 2013 2 comentaris

N’Abel no ha parat de plorar fins que ha aconseguit seure al costat del seu germà. Un jove li ha cedit el seient. Millor això que sentir-lo durant tot el vol! Té quatre anys i el seu germà gran, en Ricard, en té vuit. Per una estona, en Ricard exercirà d’adult.
– T’has de posar el cinturó!
– Per què? No vull! Em molesta!
En una altra situació, en Ricard l’hauria engegat o hauria passat d’ell, però ara sent que tota la responsabilitat és seva. I maquina una resposta enginyosa per convèncer el seu germanet.
– Perquè si no, vindran aquells senyors i et faran fora de l’avió!
– Encara que estiguem volant?
– Sí, encara que estiguem volant!
I a n’Abel li fa una gràcia exagerada l’ocurrència del seu germà gran i es corda el cinturó.
– Mira, veus allò que hi ha allà al fons? Aquell edifici amb llums? És la torre de control. Te’n recordes que ho vam veure a Catalunya en miniatura?
– I què controla?
– Doncs quan poden enlairar-se els avions, i quan poden aterrar.
En Ricard se sent com una persona gran, explicant aquestes coses.
– Alaaaa!! Què és allò que es mou a les ales!?
– Allò són els… eeeh… ara no me’n recordo de la paraula, però la sé, eh? Els faps o algo així! Sí, sí.
N’Abel ho mira tot com si fos la primera vegada que puja a un avió. De fet, la primera va ser quan només tenia dos anys. De poc se’n recorda.
– I això ens ho hem de posar?- assenyala el dibuixet de l’armilla salvavides que hi ha a les instruccions de seguretat.
– No, només si hi ha un accident.
I n’Abel mira al seu voltant i diu.
– Doncs aquí no n’hi ha cap, d’accident.
I continua repassant les instruccions, on hi ha un dibuixet d’un senyal de prohibit amb una sabata de taló.
– Ricard, per què estan prohibides les sabates?
I en Ricard queda callat, pensant. Li falta l’ajuda d’un adult.
– No ho sé. Doncs deuen estar prohibides en aquest avió.

%d bloggers like this: