Inici > Altres posts, Esport > El crit de Dehaes

El crit de Dehaes

Em recolzo a la tanca que hi ha just a la línia de meta. Encongeixo les espatlles, fa fred i molt de vent. I miro Passeig Marítim enllà, per on vénen llançadíssims els ciclistes. Des d’aquí és impossible veure si algun d’ells duu avantatge.

És una estampida de colors, una riuada que s’acosta desordenada. Desenes de bicicletes movent-se a esquerra i a dreta, a esquerra i a dreta, cadascuna a un ritme diferent. Ells porten les dents ben apretades, la mandíbula en tensió i els ulls mig tancats. Sembla que tot això els acaba de donar aquell plus d’energia que necessiten als darrers metres.

Sona la música pels altaveus, l’speaker narra l’emoció del tram final, la gent xiula i aplaudeix.

Però de sobte tinc la sensació que tots aquests sons se silencien i només se sent El Crit. El guanyador deixa anar un crit que sento com si no tingués res més al voltant. Un crit que potser només dura un segon, però que em transmet tota l’alegria, el cansament i l’emoció que devia sentir ell en aquell moment.

Han passat quatre dies, d’això, però no sé per què em ve a la memòria una i una altra vegada. És com si, d’alguna manera, aquell crit em connectés amb ell per uns moments, mentre jo estava encongida darrera la tanca i ell passava a tota velocitat sense veure res més que la victòria davant seu.

Kenny Dehaes

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: