Arxius

Archive for gener de 2013

Marroc V: aquell so

14 gener 2013 Deixa un comentari

Imagina’t una veu molt greu. Una veu profunda que recita una cosa que no acabes d’entendre. La recita lluny d’on ets, però la sents per tot arreu. És una veu omnipresent, sembla que se t’hagi ficat al cervell. Parla, però no saps què t’intenta dir. Ni tan sols ho pots intuir.

Aquesta veu que recita em fa por. O més aviat respecte. Són les 4 de la matinada. M’he aixecat per anar al lavabo i just en aquest moment ha començat a sonar. Està tota la ciutat en silenci, només se sent això.

És estrany. Si no m’hagués agafat desperta, crec que ni me n’hauria adonat. Perquè sona molt fort, sí, però és un so que pot arribar a passar desapercebut. Agafa un to i no el deixa en tota l’estona. Un brunzit continu.

Però estic desperta. I m’inquieta. La ciutat sembla dormida, però en el fons també està ben desperta.

– Al·lahu akbar… al·lahu akbar…Adhan

M’havien parlat de la famosa crida al rés dels musulmans, però mai no me l’havia imaginat així. És igual si es tracta d’un petit poblet o d’una ciutat enorme. Els altaveus fan que la crida arribi a tots els racons. Ara som a Fes, una de les ciutats més grans del Marroc. I la crida no només entra dins l’habitació on dormim, sinó que se’m fica ben endins del cervell.

Dura una bona estona. Cinc minuts. Deu. No ho sé. Durant aquesta estona m’imagino alguns dels habitants sortint ben tapats de casa, camí de la mesquita. D’altres queden a casa per resar. Tota la ciutat es mobilitza en el silenci més absolut. Un silenci ple d’aquell so que brolla dels altaveus.

– La ilaha il·la al·lah…

%d bloggers like this: