Inici > Altres posts > ¡Cambia, papá!

¡Cambia, papá!

A casa, de petits, teníem un disc de vinil dels “Payasos de la tele”. Un disc que tenia anys i anys, que acumulava pols i ratllades, però que no perdia encant. Ens el posaven una vegada i una altra i no ens en cansàvem. Només en tinc un petit record inquietant. En acabar la primera cara, se sentia la veu de Miliki dient: “¡Cambia, papá!”. I justament el disc estava ratllat en aquell punt. I sentíem una vegada i una altra aquesta frase fins al punt que m’arribava a fer por i tot. “¡Cambia, papá! ¡Cambia, papá! ¡Cambia, papá!”. I corríem cap al pare, angoixats, a demanar-li que, ràpid, ràpid, girés el disc.

Mai no vaig tenir clar si els pallassos em feien riure o em feien por.  Els admirava, em feien treure un somriure i moltes vegades una rialla, però en el fons preferia no trobar-me’n cap. Quan m’havia de quedar a dormir a casa de l’àvia, resava perquè no em toqués a l’habitació on hi havia el quadre del pallasso. M’inquietava tant que no em deixava dormir tranquil·la.

Quina sensació tan estranya. Una mena d’amor-odi. O d’admiració-respecte, més aviat. I avui, tot el meu respecte, admiració i aplaudiments cap a Miliki, que al cap i a la fi va fer riure tants i tants nens durant molts anys.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: