Inici > Viatges > Marroc III: la intimitat del hammam

Marroc III: la intimitat del hammam

Deu dur tota la vida regentant el hammam. És una dona d’una edat indeterminada, entre els 45 i el 70 anys, baixa, grassoneta, guerxa i riallera. Vesteix un vestit de quadres vell i un davantal fet un nyap.

I fa un crit, esgarrifada, quan veu entrar el noi que ens acompanya.

– Nooo!

El hammam és un lloc especial, privat, íntim. Gairebé sagrat. El lloc on les dones sembla que troben una estona de llibertat. La seva llibertat, la seva intimitat més enllà d’un món massa masclista. Fins a les vuit del vespre, aquell espai és seu. Després, ja hi entraran els homes.

Hi entrem totalment ignorants, motivades per un nom que ens inspira relaxació. Ens han parlat de la famosa exfoliació i els massatges que hi fan, en aquests centres. Però ens imaginàvem un espai ampli, net, nou, blanc, amb olor d’encens o de sabó relaxant. Un espai amb motius àrabs però, en el fons, un espai occidentalitzat. I ens trobem amb un hammam autèntic.

A l’entrada, una petita sala amb casellers per deixar-hi la roba. La dona ens mostra una palangana plena de xancles i ens convida a cercar les de la nostra talla. Ens mirem esgarrifades. Cerquem les que tenen menys ronya i verdet i ens les calcem amb bastanta engúnia. Però assumim que hem de començar a passar de manies. I, gairebé despullades, ens fa passar a la sala del costat, el hammam pròpiament dit.

Obrim una porta de fusta que s’aguanta de manera precària gràcies a una única frontissa i ens trobem amb una desena de dones i nenes assegudes a terra, cadascuna amb el seu cubell d’aigua i la seva cassoleta. Es refreguen sabó, se l’esbandeixen, es renten el cap les unes a les altres. Allà al fons, una es depila amb una Gilette. Està envoltada de pèl. Somriu satisfeta. L’aigua corre constantment per terra, però no sembla prou com per endur-se tota la brutor. De sobte s’adonen de la nostra presència i se’ns queden mirant, encuriosides. Ens mirem, mirem els cubells i amb gestos preguntem si n’hem d’agafar un. I ens diuen que no, que no. I segueixen a la seva.

Ens quedem allà enmig dretes, sense saber què fer. I ens agafa el riure. On ens hem ficat?!

I aleshores arriba una altra dona, grassa, molt grassa. Estèn un tros de plàstic a terra, ens fa seure damunt i ens comença a fregar un tros de sabó negre com el que tenen les altres dones. Ens sentim molt estranyes. Com si nosaltres, les estrangeres, paguéssim per fer el que elles fan totes soles.

Penso que no deuen tenir bany a casa i que van allà cada dos o tres dies per netejar-se i fer petar la xerradeta. I per desconnectar. I per ser lliures una estona. Em sorprèn com són de desinhibides unes dones que després, pel carrer, es tapen fins al darrer pèl. Allà dins el món es capgira. Nosaltres, que en el nostre dia a dia presumim d’alliberades i segures de nosaltres mateixes, en aquestes situacions mostrem tota la nostra timidesa i cohibició.

Una d’elles fa estona que ens mira i somriu. S’assenyala la panxa. També està molt grassa. Totes ho estan.

– ¿Vosotras no comer?

Se’ns veu ben primes, al seu costat! Es posen totes a riure. Realment són totes ben rodones! El dolç que tant els agrada, per alguna banda els ha de sortir, penso.

Ens refrega, ens esbandeix el sabó, ens fa la famosa exfoliació amb un guant especial (dolorós i efectiu) i arriba el moment del massatge. Agafa el plàstic i l’estèn més enllà. Just allà. Just damunt d’on pocs minuts abans es depilava aquella bona dona. I em diu que m’hi estiri. Empasso saliva, faig el cor fort i m’hi estiro sense pensar gaire. Ah, i intentant que no tot el meu cos toqui a terra. Però la dona de seguida m’enxampa.

– ¡Todo suelo, todo suelo!

I ja em teniu totalment estesa a terra, en contacte amb ves a saber què. I la dona que comença a fer el massatge. Un massatge curt, sense complicar-se massa la vida. Quatre copets a l’esquena, t’estiro un braç, t’estiro l’altre. Fes mitja volta, massatge a la cama i… patapam! Rellisca i cau d’esquena just damunt els meus peus. Tota ella. Papaam!! M’aixeco de cop esgarrifada del mal i a mirar si tinc els peus sencers. La dona em mira preocupada. “¡La chancla, la chancla!”, em diu. Ha relliscat amb la meva xancleta i ha caigut tota ella, tota rodona. No sé si em sap greu per ella, per mi, per la situació, per tota la gent que tenim al voltant… Tinc els peus intactes, per sort, però el massatge m’ha servit de ben poc. I prefereixo que s’hagi acabat. M’ha agradat veure-ho, però ja està, ja en tinc prou.

Ens donen una tovallola que fa olor de ranci i ens diuen que ja podem tornar a vestir-nos a la primera sala, la dels casellers. Totes les altres dones ja estan acabant de posar-se el pijama. Porten el pijama sota la gel·laba! Després m’hi fixo pel carrer i sí, si els mires els peus, moltes d’elles van amb pantalons de pijama. Curiós…

Ens vestim i marxem convençudes que poques vegades viurem una experiència tan autèntica. Estic contenta d’haver conegut de ben a prop una part de la vida quotidiana d’aquesta gent. Estem acostumats a ser turistes massa… turistes. I crec que hem de ser turistes més persones. Acostar-nos a la vida d’aquells que volem conèixer. Conviure amb ells per veure què és el que fan, el que senten, el que viuen. I conèixer, realment, les altres cultures.

  1. Anònim
    16 Octubre 2012 a les 7:57

    Nena, m’has fet reviure fil per randa la mateixa experiència fa uns anys en el meu viatge al Marroc. Crec que va ser el més autèntic del viatge, quina pena no conservar fotografies d’aquesta vivència…

  2. 16 Octubre 2012 a les 10:44

    És el mateix que vaig pensar jo… quina pena no poder fer-hi fotos!!

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: