Inici > Viatges > Marroc II: la intensitat de Fes

Marroc II: la intensitat de Fes

Fes m’ha quedat gravat a la memòria com si fos una pel·lícula accelerada, a càmera ràpida. Una seqüència que recorre mil-i-un carrers estrets i bruts. Carrers que pugen i baixen. A esquerra i a dreta. Crits, olors, nens, gallines, espècies, menjar, cuir. Una mula que passa carregada. Si no ets ràpid, t’atropella.

Sense guia no seríem ningú. En Khalid ens rep a l’entrada de la ciutat. “Y no hagáis caso de las motos que os sigan”, ens adverteix. Puja amb nosaltres al cotxe i ens guia cap al centre històric, la medina. El trànsit és caòtic. L’única norma de circulació és “salvi’s qui pugui”. Gent que creua sense mirar. Cotxes contradirecció. Rotondes i encreuaments sense criteris de prioritat. I tothom fent sonar el clàxon. “¡Claxon, claxon!”, em va dient en Khalid. Però jo li dic que no, que no penso contribuir en aquell desgavell. Em diu que al Marroc hi mor tanta gent en accidents de trànsit com a Síria per la guerra. No m’estranya.

Amb el cotxe ben aparcat a prop de la medina, comencem la ruta per alguns dels 9000 carrerons laberíntics. En Khalid va molt ràpid i fent fora tots aquells que se’ns acosten com a mosques. “Por aquí, por aquí”. Va amunt i avall, pim pam, pim pam. Estic totalment desorientada. Ens duu a comerços típics. Fes és la ciutat dels artesans i ho comprovem. Ceràmiques, adobs, cuirs, metalls. Tot, en locals diminuts, estrets, encaixats en llocs impossibles i amb escales de cargol vertiginoses. Entrem i sortim, entrem i sortim. “¡Mula!”. Si no t’apartes, tu mateix. Les olors es barregen, fa molta calor. “¡No entrar en la mezquita!”. “¡Vamos, vamos!”. En Khalid és incansable. Només ens deixa respirar quan entrem en algun local on s’hi pot comprar. El negoci és el negoci! Però pel carrer no tenim temps ni per fer una foto. Les parades de gallines s’ajunten amb les de mòbils, les de polseres amb les de sabons. I per tot arreu, samarretes del Barça i abelles que sobrevolen els dolços. Nosaltres ho veiem de passada, sense temps d’aturar-nos. En Khalid ens esgota i encara ens proposa que sopem en un restaurant típic que ofereix espectacle. Però estem morts. Sort que el riad on ens allotgem, el Dar Tazi, és un petit oasi de luxe i tranquil·litat.

M’ha encantat veure Fes, però no hi viuria mai.

  1. missmadaboutravel
    10 Octubre 2012 a les 12:39

    Bon post! Jo em vaig quedar una mica amb el mateix regust a Tanger… Caòtica, vibrant… però massa bruta i estressant per viure-hi! A més, els venedors eren massa pesats😦

  2. 10 Octubre 2012 a les 16:58

    Gràcies! Sí, Tànger va ser el primer contacte que vam tenir amb el Marroc (després de la frontera) i també em va impactar. Amb el tema dels venedors vam tenir bastanta sort. Com que no és temporada alta, crec que estan una mica més relaxats…😉

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: