Anys de lluita

Se li entelen els ulls. “No em vull emocionar”, em diu. Recorda amb gairebé tots els detalls alguns episodis duríssims de la seva vida. Té clavades a la retina imatges de quan només tenia tres anys. “Va venir un cotxe amb carabiners i se’n varen dur mu mare. Sa padrina, mon germà i jo ho miràvem per una finestreta”. Es queda en silenci. Setanta-sis anys després encara ho reviu.

Aquesta republicana de Capdepera va haver de fugir cap a Algèria per salvar la vida i la dignitat. I se’n va sortir amb una empenta i una força de voluntat admirables.

Em resulta impossible ficar-me a la seva pell. Tantes experiències, tants obstacles, tantes emocions al llarg d’una vida…

Vaig estar tres hores parlant amb ella. Tres hores d’una intensitat emocional molt feixuga. Tres hores que em van ensenyar molt. I va acabar fent-me una petició: que seguim lluitant, que no llencem per la finestra tot el que ha costat tant aconseguir, que no ens rendim davant les dificultats, per més que es compliquin. Però que, sobretot, lluitem amb seny.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: