Inici > Periodisme > Coses de la tele II

Coses de la tele II

De tant en tant als periodistes ens toca assistir a presentacions. Actes encarcarats, avorrits, protocolaris, obsolets, antiquats. Una manera ben avorrida de perdre el temps.

Avui he assistit a la presentació d’un esdeveniment esportiu.

Error #1. Escenari: una sala de l’administració pública.

Error #2. Assistents: tot de gent encorbatada.

Error #3. Discursos: dels polítics i els representants de les empreses patrocinadores.

Error #4. Públic assistent: algun dels esportistes participants (obligats a assistir a l’acte) i dirigents diversos.

Però l’error més gran de tots, l’ERROR, és que es tracta d’un acte dirigit als mitjans fet sense pensar en els mitjans. I t’has de cercar la vida per tenir declaracions interessants (les dels esportistes). I tornes a la tele i has de cercar imatges d’arxiu per il·lustrar la notícia. Perquè les imatges d’un recinte tancat amb 30 persones encorbatades per parlar d’un esdeveniment esportiu no acaben de quadrar.

Senyors organitzadors de presentacions: repensin una mica aquests actes. I no cal que hi convidin tants polítics, que tanmateix no aporten res d’interessant. No en són els protagonistes i hauran de preparar un discurs per no-res.

  1. Anònim
    6 Febrer 2012 a les 23:00

    Un acte public, dic jo, que es perque el vegi el public. I per que en poc temps es transmeti allo que es vol transmetre.
    No conec el fet en concret, pero sovin els organitzadors son tant creguts que pensen que l’acte per l’acte, en si, ja comunica el que volen.
    Sovin els manca la mínima visió estratégica per treure profit de l’acte.
    Sovin els manca la humilitat necessària per contractar un assesor de comunicació.
    Sovin pensen que comunicar es dir coses.
    I perque arrivi, cal cercar el moment, l’escenari,(lloc, partìceps) el llenguatge no verbal, i sobretot pensar més en qué es el que els altres entendrán, que qué els vaig a dir.
    Perque quan un no enten el que li diuen, o no li arriva el mssatge, o s’en apodera el desinterés, no es per culpa d’ell, no. Es per incompetència del que pretén transmètre.

  2. Anònim
    6 Febrer 2012 a les 23:01

    Ei el del comentari anterior soc jo, vull dir en Lluis Martinell

  3. Mercè
    8 Febrer 2012 a les 22:09

    El pitjor de tot, Lluis, és que en tenien un, d’assessor de comunicació…
    Tens tota la raó: si el missatge no arriba és per incompetència del remitent. I si arriba, moltes vegades, és perquè et busques la vida per arreglar el que el remitent no ha sapigut fer.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: