Inici > Altres posts, DHL i altres problemes > Els plastiquets dels nassos

Els plastiquets dels nassos

Potser he tingut mala sort, però últimament sempre em passa el mateix: quan sóc al cinema, just en el moment en què la pel·lícula està més emocionant, més interessant… en el millor moment, algú decideix obrir una bossa de plàstic.

La bossa de plàstic.

I mira que n’hi ha, de tipus de bosses! Però les que la gent duu al cinema sempre són aquelles fetes d’un plàstic terriblement sorollós. Aquell que cruix, que sents tant si ho vols com si no. Aquell que se’t fica al cervell i t’impedeix concentrar-te en res més. Aquell que sembla que sent tothom menys el propietari mateix.

A més, una maniobra senzilla i ràpida com és obrir una bossa i tornar-la a tancar, aquesta gent té la facilitat de convertir-la en un procés etern. A dins hi van caramels, xiclets o regalèssies i, mentre sents com agafen la bossa, la comencen a obrir, intenten treure’n l’objecte en qüestió, la tornen a tancar i la guarden, penses… però realment necessitava menjar-s’ho just ara? Tantes ganes en té? Ha de ser just quan hi ha el silenci més tens o emotiu de la pel·lícula? Just quan els personatges xiuxiuegen? Just quan acaba de morir un dels protagonistes?

I per no parlar del plastiquet que embolica els caramels. Més escandalós encara. Més complicat de treure. Més lent el procés. Més desesperant tot plegat.

Haurien de fer una inspecció abans d’entrar a les sales. Fora bosses, fora plàstics. I tinguem la pel·lícula en pau.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: