Inici > Altres posts > Esmolant la vida

Esmolant la vida

Pensava que ja no existia, pFoto de http://antoniovilchezguirado.blogspot.comerò avui l’he tornat a veure.

L’he tornat a sentir, primer de tot. Aquell so de flautí agut, aquella musiqueta curta i repetida una vegada i una altra. Aquella professió d’una altra època. El senyor que esmola ganivets encara passeja pel meu barri.

És una mena de retorn al passat, a una època en què, ho volguessim o no, tot era slow, un concepte tan de moda avui en dia. Fa sonar aquell xiulet per avisar que ronda per aquí, que aprofitem l’oportunitat, perquè d’aquí una estona ja haurà passat i ens quedarem sense haver esmolat els nostres estris.

No crec que s’hi guanyi la vida. De fet, diria que ja fa anys que hauria d’estar jubilat. Però segurament és feliç fent el que fa. Té una moto de l’any de la picor amb aquell mecanisme enganxat darrere per esmolar tot allò que faci falta. Deu estar convençut que fa un bon servei, que la seva és una professió que mai no morirà, ni tan sols en una gran ciutat com Barcelona.

La gent del barri li segueix el joc, potser per pur romanticisme. I tots contents. Per una estona, mentre sona aquell xiulet, fem un somriure recordant quan tot era tan diferent.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: