Inici > Eleccions 2011 > Que no ens passi res…

Que no ens passi res…

Perdoneu, però avui faré un plagi, perquè el text s’ho val! Surt publicat aquest 20N al diari Ara i el firma el dramaturg Jordi Galceran sota el títol “Subtext”. És un retrat perfecte de la societat tan falsa en què vivim.

“Què, a votar?” Avui és el que toca i és el que et diu el teu veí de sota així que entra a l’ascensor. I seria una pregunta natural i tu la respondries amb naturalitat si no fos que el teu veí de sota és un capullo integral. Sí, és un paio que odies, que no suportes, un mitja merda a qui tu, que no desitges mal a ningú, sí que li desitges mal, un mal persistent que cada dia el faci recargolar de dolor un parell d’hores abocat a la tassa del vàter, per exemple. Saps que t’ho diu amb segones, el sòmines greixós dels nassos, i per això li respons amb un to ferm, perquè sàpiga amb qui està parlant: “Tu diràs”. I és que es mereix una resposta així, perquè ja t’ho ha preguntat amb aquell somriure mofeta que no sap treure’s de la cara, amb aquell to de subtinent nazi, amb aquella mirada com qui mira una caca de gos que acaba de trepitjar. I quan tu li dius “Tu diràs” li dius també, amb un deix inconfusible: rata restreta, tros de burilla i llimac llefiscós; i també li dius: així se t’estigui fent una pedra al ronyó mentre em somrius com un ximpanzé borratxo i et baixi per l’urèter, et reboti a la bufeta i se’t quedi encallada a la punta de la fava… Però ell no ho capta, tot això, perquè té la sensibilitat d’una albergínia, i insisteix: “Ja saps qui votaràs o encara t’ho estàs pensant?” Ara, a sobre, t’està tractant d’idiota, i deu pensar que ets idiota de debò si creu que tu no t’adonaràs que t’està tractant d’idiota. Vol saber qui votaràs. Ho té clar. Tu sí que saps qui vota ell, el partit dels que tenen el cervell liquat i perden neurones cada cop que es moquen. “El vot és secret”, li deixes anar, mirant de tallar la conversa, esperant que no torni a obrir boca i un d’aquells capellans que se li escapen del fons de la gola amb cada bilabial com si fossin míssils terra-terra et vagi a sobre i et perfori el cos com la sang d’un àlien… “Doncs res, a passar bon dia”, et diu. I tu, aquí, ja no pots més i, mirant d’omplir la paraula de menyspreu, de fàstic, de ràbia acumulada, abans que abandoni l’ascensor, li deixes anar un “Igualment”.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: