La masia dels avis

Suàvem felicitat, picades de mosquit i cabanes sota els arbres. Aquells dies d’estiu a la masia tenien la banda sonora de les cigarres i l’olor de la pinassa, els pinyons, el romaní, l’orxata i el pa amb vi i sucre. Al matí, baixàvem les altíssimes i estretes escales des del segon pis amb la intriga... Continue Reading →

Anuncis

Llibres 2018-2019

Quins llibres llegeixes? Per què? Moltes vegades és aleatori que un llibre acabi a les meves mans i que, d'aquí, passi a la pila de la tauleta de nit (que no sempre és garantia de lectura). Per això em sembla curiós veure la llista dels llibres que he llegit en el darrer any i mig.... Continue Reading →

Un full en blanc

- Digui'm. Què hi veu, aquí? - Mmm... res... - Concentri's, sisplau. - ... - Escolti, ha de fer un esforç. Si no, no avançarem. Què hi veu? - És que jo no hi veig res, de debò. En Pau comença a suar. L'absurda situació l'incomoda. A més, no pot concentrar-se en altra cosa que... Continue Reading →

Què vols ser de gran?

-       Pau! Vols callar una estona, home? En Pau acumula càstigs, a l’escola. No calla. -       PROU! El cop damunt la taula de la mestra li accelera el cor. Per sota del nas se li escapa una rialla nerviosa. No se’n pot estar. Mira la mosca que passa, toca el braç del company, es treu... Continue Reading →

Llimar l’avió

Avui és dilluns i em toca llimar l’avió. Ho faré quan el motor encara estigui calent, quan acabi d’aterrar. Ha aterrat a les 7:35 del matí. Jo ja era allà, esperant. El pilot i propietari ha baixat, com sempre, amb un posat ben seriós. - Guten Morgen, senyor Müller! El senyor Müller no és gaire... Continue Reading →

Amb samarreta negra

Al final ha decidit que no es tenyirà. Li agrada el to gris que han agafat els seus cabells rinxolats amb l’edat. No platejat, no: gris. Li encanta. El que encara no té clar és quina roba s’ha de posar. Les seves nétes li han regalat una samarreta negra. Obre l’armari, l’agafa amb cura i... Continue Reading →

En Guillem i les galetes

El pare dorm profundament. En Guillem ho comprova estirant-li la mà que li penja fora de la butaca. Res, no s’immuta. El fil de bava que li regalima des de la comissura del llavi n’és la prova definitiva. I la mare… la mare parla per telèfon amb la Mireia. Com si no hi fos. El... Continue Reading →

Perdre el respecte

Va abaixar el cap, avergonyida, i li van començar a tremolar les mans. “És que no vals per a res!”. La frase li ressonava al cap com el cop de porta que havia etzibat en Miquel en marxar. Va ficar les mans dins les mànigues del jersei i es va deixar caure amb l’esquena enganxada... Continue Reading →

L’aixeta

Són passades les vuit de vespre quan en Manel torna a casa. Ha estat un dia feixuc: li ha tocat anar a Saragossa a primera hora del matí per dur-hi un carregament de cadires d’oficina que, a darrera hora, el client ha decidit que no volia. Ho ha decidit quan en Manel ja havia fet... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: