La mosca

Una mosca ha entrat per la finestra i se m’ha quedat mirant fixament. Sóc una absoluta ignorant del món dels insectes i la seva idiosincràsia, però estic convençuda que el seu comportament no és normal. Aixeco la mirada del llibre i me la miro de fit a fit: no frega les ales ni les potes... Continue Reading →

Impulsos

Cada any em sorprèn veure florir alguns ametllers el mes de gener. Fan les flors més boniques; no només pel color, sinó per l’alegria amb què inunden els camps encara en ple hivern. Però aquests ametllers primerencs, aquests que s’anticipen i es precipiten per engalanar-se, em fan patir. Són els que, amb les gelades que... Continue Reading →

Croquetes

M’agrada entrar al recinte amb seguretat, com si estigués a punt de fer una coreografia davant els jutges olímpics. Faig passes elegants de puntetes, amb la barbeta ben amunt, i em planto damunt el trampolí. Tinc un estil prou digne, a l’hora de saltar. M’ajusto concentrada les ulleres i m’asseguro que casquet estigui ben col·locat... Continue Reading →

La masia dels avis

Suàvem felicitat, picades de mosquit i cabanes sota els arbres. Aquells dies d’estiu a la masia tenien la banda sonora de les cigarres i l’olor de la pinassa, els pinyons, el romaní, l’orxata i el pa amb vi i sucre. Al matí, baixàvem les altíssimes i estretes escales des del segon pis amb la intriga... Continue Reading →

Llibres 2018-2019

Quins llibres llegeixes? Per què? Moltes vegades és aleatori que un llibre acabi a les meves mans i que, d'aquí, passi a la pila de la tauleta de nit (que no sempre és garantia de lectura). Per això em sembla curiós veure la llista dels llibres que he llegit en el darrer any i mig.... Continue Reading →

Un full en blanc

- Digui'm. Què hi veu, aquí? - Mmm... res... - Concentri's, sisplau. - ... - Escolti, ha de fer un esforç. Si no, no avançarem. Què hi veu? - És que jo no hi veig res, de debò. En Pau comença a suar. L'absurda situació l'incomoda. A més, no pot concentrar-se en altra cosa que... Continue Reading →

Què vols ser de gran?

-       Pau! Vols callar una estona, home? En Pau acumula càstigs, a l’escola. No calla. -       PROU! El cop damunt la taula de la mestra li accelera el cor. Per sota del nas se li escapa una rialla nerviosa. No se’n pot estar. Mira la mosca que passa, toca el braç del company, es treu... Continue Reading →

Llimar l’avió

Avui és dilluns i em toca llimar l’avió. Ho faré quan el motor encara estigui calent, quan acabi d’aterrar. Ha aterrat a les 7:35 del matí. Jo ja era allà, esperant. El pilot i propietari ha baixat, com sempre, amb un posat ben seriós. - Guten Morgen, senyor Müller! El senyor Müller no és gaire... Continue Reading →

Amb samarreta negra

Al final ha decidit que no es tenyirà. Li agrada el to gris que han agafat els seus cabells rinxolats amb l’edat. No platejat, no: gris. Li encanta. El que encara no té clar és quina roba s’ha de posar. Les seves nétes li han regalat una samarreta negra. Obre l’armari, l’agafa amb cura i... Continue Reading →

En Guillem i les galetes

El pare dorm profundament. En Guillem ho comprova estirant-li la mà que li penja fora de la butaca. Res, no s’immuta. El fil de bava que li regalima des de la comissura del llavi n’és la prova definitiva. I la mare… la mare parla per telèfon amb la Mireia. Com si no hi fos. El... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: